Si instants abans de sortir l'artista a l'escenari i encara amb les llums apagades el públic ja comença una calorosa ovació, és preludi que serà un bon concert i que no defraudarà. I així va ser.

Les quasi dues hores de concert que va oferir el cantant italià Franco Battiato en el marc del festival Castell de Peralada es van convertir en una adoració constant per part dels 1.700 fidels i incondicionals que van omplir l'auditori. Battiato, però, de 72 anys, va mostrar cap al final del concert alguns símptomes de cansament que van fer que acabés dues cançons abans de les 28 que havien estat anunciades prèviament. Cap retret, però, perquè durant aquestes quasi dues hores Battiato es va entregar als seus seguidors fent les seves delícies. A més, amb l'afegit que en aquesta etapa musical ho fa acompanyat d'un quartet de corda, uns teclats i un piano que incrementen la qualitat musical.

Durant tota la seva actuació el polifacètic artista sicilià va estar assegut en una mena de banqueta coberta per una catifa. Assegut, seguint el compàs de la música amb les mans i amb el micròfon a mitja alçada es va ajudar en tot moment d'un discret telepronter situat davant seu per evitar oblidar la lletra de la vintena llarga de cançons del seu repertori. A més, va fer constant que bevia en una tassa algun tipus de medicació «asquerosa» perquè tenia mal d'esquena.

Tot i així, i superat la setantena, Battiato és capaç d'enamorar tota una generació de gent que ha seguit el cantant des de les seves diferents disciplines de compositor, pintor i fins i tot director de cinema.

Les seves cançons s'han convertit en veritables himnes. Com per exemple, Povera patria, molt aclamada per una part del públic italià, que es van fer notar en diverses ocasions del concert. Una a una va anar interpretant diverses cançons sense gaire interactuació amb el públic. Battiato corresponia als aplaudiments amb lleugeres abraçades i llançant petons a l'aire en signe d'agraïment.

Un dels moments culminants va ser quan va compartir escenari amb el seu amic i cantautor italià Juri Camisasca, amb qui va interpretar L'ombra della luce i la seva cèlebre Nòmada. Battiato va aprofitar per descansar en una cançó que Juri va interpretar en solitari, Il sole nella pioggia. Al final va oferir tres bisos, dels quals va destacar la seva darrera cançó, Voglio vederti danzare, un dels seus grans èxits, acompanyat amb tota la platea de peu.

Però el cansament es començava a fer notar i llavors va ser quan l'italià es va acomiadar amb un «avui hem treballat molt» abandonant l'escenari sense interpretar Centro di gravità permanente, tal com volien els seus fans i tal com estava previst.