La majoria de veïns de Girona coneixen la història de José Placeres (Girona, 1977), explicada al llibre «Diari d´un borratxo». Qui diu que l'activitat cultural decau a l´estiu a Girona sembla no conèixer Placeres, incansable poeta que passa el dia interpel·lant els visitants de la ciutat per parlar-los de literatura, dels seus poemes.
P Passa el dia al carrer?
R Des de les vuit del matí fins a les dotze de la nit, només utilitzo casa meva per dormir. Em passo el dia gaudint, ja que estic en un moment molt dolç de la meva carrera cap al que pretenc, que és convertir-me en escriptor reconegut. Tinc un cognom que haig de deixar molt alt, en la immortalitat.
P Diari d´un borratxo relatava la seva vida en el més profund del vici. Com n´aconsegueix sortir i què l´empeny a escriure?
R La meva sortida del vici és gràcies a la literatura. Jo vaig caure en l´alcoholisme més profund mentre pensava: haig d´escriure el meu diari. Això m´ho repetia sempre, ja que de petitet em vaig llegir Diari d´una Ninfómana i mai se´m va oblidar aquell llibre. Com relatava l´autora la seva malaltia sense embuts... A força de repetir-m´ho, un dia vaig passar per un local ple de gent, era una presentació d´un llibre, això va ser para mi una revelació, sense saber en què m´anava a convertir, volia fer el que aquella escriptora estava fent, signar llibres. Aquell dia vaig prendre la decisió.
P És un rodamón. Com va anar la seva experiència a Argentina? Quina és la diferència entre la literatura sud-americana i la de Catalunya?
R La meva experiència a Argentina em va anar molt bé per conèixer America Llatina i la situació en què viu la seva gent. Si això és crisi, això que estem vivint aquí, els recomano que visitin qualsevol lloc d´allà per saber com d´afortunats som. Allà tenen una inflació molt alta i els sous molt baixos. La conseqüència és la delinqüència i pocs diners per a capritxos com un llibre, això és només per als privilegiats. Allà no hi ha classe mitjana, allà tens o no tens. Pel que fa a la literatura, crec que és encara massa conservadora , crec que li falta ser més descarada, però tot i així admiro molts escriptors llatins, com els que recentment ens han deixat, beneïts siguin, Gabo i el meu preferit... Galeano.
P Pensa viatjar a Mèxic amb els diners que reuneixi venent poemes pel Barri Vell. Argentina li va servir d´embranzida?
R Sí, la primera vegada em va guanyar Argentina, però em va servir d´al·licient, crec que sóc un llatí segrestat en un cos europeu. No busco diners, busco la felicitat, que és el que estic sentint ara mateix. Però no sé per quina força especial, el cos m´està demanant anar-hi de nou. Vaig a un lloc complicat, però aquesta vegada amb l´experiència apresa gràcies al meu primer viatge.
PDe poetes i de bojos, tots en tenim una mica. De què té més, vostè?
R Tinc moltíssim més de boig que de poeta [riu]. M´ha costat molt creure´m el que soc avui; em paraven pel carrer i em deien escriptor i jo m´enutjava, ara tots em diuen poeta, sobretot a les xarxes socials... I bé, no hi ha un afalac més bufó que em puguin dir. Estic encantat.
P La literatura és com una addicció?
R És un antídot, és una forma de viatjar, de viure mil vides, un aprenentatge constant sobre la capacitat de l´ésser humà d´evolucionar. Vaig deixar l´escola als 13 anys, però els llibres mai.
P Diu haver sortit de l´infern. Es diu que ningú surt d´allí sense emportar-se alguna cosa, què es va endur amb vostè?
R M´enduc la desafecció per allò material, m´emporto que l´ésser humà té la capacitat de sobresortir de les més profundes profunditats, m´emporto les ganes de no tornar-hi mai, m´emporto una gran lliçó apresa. No pararia de dir-te les coses que m´emporto.
P No sembla importar-li la calor que fa per caminar pel centre de Girona, amb pantalons llargs, parlant amb la gent de la seva literatura.
R Treballo per aconseguir el meu somni i no m´importen les circumstàncies, ara li trec allò positiu a tot, a la fred, a la calor, a la pluja. La gent de Girona és espectacular, estic a casa meva i no hi ha lloc millor per poder parlar amb la gent. He venut a tota Espanya i les places més difícils han estat Barcelona i Madrid.
