Afirma l'actriu Juliette Binoche que mai havia cantat fins ara i fins i tot recorda, rient, que quan anava en cotxe amb els seus fills i cantava, la feien callar. No obstant això, com té tendència a «llançar-se a la piscina», ara protagonitza un espectacle dedicat a la cantant francesa Barbara.

Arribada del prestigiós Festival d'Avinyó, Binoche va recalar a Barcelona, on va presentar «Vaille que vivre», un homenatge dedicat a l'apassionada parisenca, en el qual intervé al costat del pianista Alexandre Tharaud, i que oferirà en una única sessió, en estrena a Espanya, dissabte que ve en el Festival Castell de Peralada.

Després d'una curta sessió fotogràfica, la intèrpret de Blau va explicar que el projecte va començar a prendre forma després que Tharaud, molt conegut per les seves versions de les «Variacions Goldberg» i un seguidor impenitent de la cantant de la chanson, li comentés la possibilitat de treballar conjuntament en un projecte.

Van seleccionar una quarantena de cançons i les van anar dividint en diversos capítols, en funció de si eren d'amor, havien de veure amb la mort, o estaven relacionades amb l'art o la infància, acompanyades per uns textos, també de la difunta cantant.

«No es tracta -va advertir Binoche- que jo la imiti, ni que actuï com ella, sinó que el que ens va interessar és mostrar allò que la fa única com a cantant, amb uns temes que provenen de la seva experiència vital, a la vegada, únics i universals».

Amb la col·laboració artística de Vincent Huguet i la ballarina Chris Gandois, l'actriu va indicar que ja porta quatre sessions i, va assegurar, «cada vegada se'm dóna millor, estic més tranquil·la, perquè el primer dia que vaig sortir a cantar la veu em tremolava com una fulla».

No obstant això, va destacar: «soc una persona que tinc tendència a tirar-me a la piscina i no hi havia una altra alternativa. Ara toca això i és el mateix que quan vaig començar a ballar. Abans no cantava i ara canto una mica. En el fons, penso que si vols acostar-te a una disciplina has de prendre riscos, no pensar que sempre tindràs una xarxa de seguretat».

Mentre aprenia amb un professor, al qual va mostrar tot el seu reconeixement per la confiança que li va mostrar des del primer dia, va rememorar un vers de Barbara en el qual parla sobre unes veus que li adverteixen del perill davant el penya-segat. «Ara havia de fer un salt cap endavant i si l'espifio, crec que sempre podré continuar actuant», va fer broma.

A més, en començar a conèixer millor la seva veu ha descobert «harmonies, timbres, possibilitats que no sabia, s'ha obert tot un món». «Però no us espereu cap cosa d'una gran cantant», va dir.

Respecte de la seva relació amb Barbara, va reconèixer que d'adolescent l'escoltava molt i podia sentir una cançó seva una i una altra vegada. «Tenia una manera de cantar molt ràpida i amb una gran lleugeresa, encara que parlava de coses molt dures», va destacar.

D'una altra banda, va revelar que en l'espectacle no inclouen un dels seus temes més coneguts L'aigle noir, que aquí canta Maria del Mar Bonet, perquè «a Barbara, que utilitza unes paraules que són sempre un consol, no li agradava».

Sense oblidar la seva amistat amb Jacques Brel, l'espectacle també incideix en les oportunitats que ofereix la vida, «una cosa clau en Barbara».

Sobre la feina amb Alexandre Tharaud va dir que hi ha hagut una gran complicitat entre tots dos, encara que durant els assajos ella es recolzava en el piano, cosa que escandalitzava el músic, perquè, va assenyalar, «per a ell aquest instrument és una cosa sagrada i jo ho dessacralitzava».

Pel que fa als seus projectes futurs, Binoche va avançar que té la intenció de continuar en el món del cel·luloide i que té diverses pel·lícules a punt de rodar una de ciència-ficció amb Robert Pattinson, després una altra al Japó, i estarà al costat d'Alain Delon, «en la qual diu que serà la seva última pel·lícula» i de la qual només va deixar caure que l'actor no serà el seu amant, encara que «continua tenint tot el seu encant».