El seu nou disc s'anomena Equilibri. Però els artistes no busquen, precisament, el desequilibri?

Bé, suposo que busquem un equilibri entre l'equilibri i el desequilibri[riu]. Sí, l'equilibri és aquest estat segurament momentani que et trobes a la vida, que l'intentes mantenir però evidentment no és tan senzill. I s'han d'aprofitar aquests moments de creativitat, de bullir mental i emocional, que fa que puguis crear música i emocionar la gent.

Han fet un pas endavant amb aquest nou disc, amb més sons electrònics. Volien arriscar-se?

Ha estat molt natural. En el disc anterior ja hi havíem fet alguna incursió, i en aquest últim, amb l'ajuda del Marc Parrot, ens hem atrevit a provar nous sons. Però en el primer disc ja hi havia també alguns tocs electrònics, de manera que no ha estat ara una revolució totalment nova. A més, l'electrònica està present en algunes cançons, no és tota l'essència del disc. Hi ha cançons que tenen un punt més acústic, d'altres que tenen un to més èpic, més simfònic...

La gent, doncs, pot continuar identificant el so de Blaumut?

Clar. Som els que som, cinc músics amb gustos diferents, amb diferents maneres d'entendre la música, i esperem que aquesta essència es vagi entenent i notant. Tampoc ens plantegem ara que haguem de sonar com e l Pa amb oli i sal o Bicicletes, sinó que sempre hem fet el que ens agrada.

Aquest disc és un punt d'inflexió en la seva carrera?

Cada disc que hem fet estàvem en un moment diferent. En el primer tot era nou, de fet no teníem intenció de muntar un grup ni de fer gira, va ser una cosa gairebé accidental. El segon ja el vam fer pensant més les coses, buscant una sonoritat més concreta... i en aquest tercer, després de quatre o cinc anys de tocar junts, hem volgut evolucionar, provar coses noves, i és el resultat natural del nostre moment.

Entre els membres del grup, els costa trobar l'equilibri?

Hi ha de tot. Hi ha moments de màgia absoluta quan tot funciona bé, per exemple, en un directe; i hi ha moments de tot el contrari, quan estàs creant un disc i has de discutir mil coses, detalls, de lletres, arranjaments... però en general intentem estar en un equilibri, i aprofitar els moments de desequilibri com a combustible creatiu.