Un Everybody en versió flamenca, un Nothing Else Matters sense guitarres o bé un Amor Particular a ritme de reggaeton. Aquestes, i un bon grapat més de cançons, són les transfiguracions estilístiques a les quals es van sotmetre el passat dimecres els espectadors del Tempo sota les Estrelles en una nit d'estiu dedicada a repassar els més grans hits del gènere pop de la història.

La vetllada prometia, i és que quan es parla de clàssics, no es pot evitar elevar les expectatives almenys un esgraó més. Temes coneguts, ballables i de tots els temps, però en aquest cas elaborats per l'arranjador Marc Timón, que va estampar el seu segell al xou des del minut zero. Amb la GiOrquesta posant la música, Timón comptava amb dues col·laboracions de luxe: per un costat la jove promesa musical Alba Rius, i per un altre el líder d'Obeses, Arnau Tordera.

La nit va començar amb una declaració d'intencions en tota regla. Let Me Entertain You, interpretada per Tordera, que obria la porta al que seria un espectacle totalment inèdit. Timón va posar totes les cartes sobre la taula i va encadenar un seguit d'èxits, alguns d'ells pràcticament irreconeixibles: Freak Out, September, Disco Inferno o Get Down On It. Passada la primera bateria de cançons va arribar el torn de Rius, que amb la seva dolça veu va aconseguir arrancar el més fort dels aplaudiments en una plaça dels Jurats totalment hipnotitzada per temes com My Heart Will Go On o Don't Know Why.

«Una societat sana és la que utilitza els clàssics anys després» assegurava l'arranjador a l'equador del concert, obrint d'aquesta manera un bloc amb veritables himnes com poden ser Every Breathe You Take o I Don't Want To Miss a Thing. La vetllada va continuar amb cançons de Queen, Michael Jackson i Shakira fins a arribar als temes més contemporanis.

Beyoncé, Rihanna, Bruno Mars o Justin Bieber van ser alguns dels artistes escollits per trepitjar l'escenari fins arribar al punt culminant, on fusionant el reggaeton del hit per excel·lència Despacito i l'Amor Particular, del cantautor Lluís Llach, es va crear un còctel realment agosarat. Si algú va entrar amb la idea que els clàssics no es poden tocar, de ben segur que després de dues hores de recital va sortir amb una idea ben diferent.