Una nit tranquil·la a les ruïnes d'Empúries. Una il·luminació màgica. El mar de fons. I un grup que, malgrat el pas dels anys i totes les vicissituds viscudes, encara és capaç d'aixecar passions entre incondicionals i nostàlgics. I és que veure els Sopa de Cabra en directe és més que un concert; ja s'ha convertit en tot un ritual. I això és el que es va poder viure divendres a la nit al festival Portalblau de l'Escala, amb les entrades esgotades des de feia dies.

La primera cançó ja va ser tota una declaració d'intencions: Tot queda igual. I és que sí, en un concert de Sopa, tot queda igual. Des del «Bona nit, malparits!» fins a les darreres notes de L'Empordà, la cançó que els ha fet immortals i que s'ha convertit en la seva millor assegurança de vida. Estic segura que més d'un, i més de dos, havien comprat l'entrada només per poder-la sentir una vegada més en directe. I entremig, van combinar els grans èxits -sense dubte, els més aplaudits- amb alguns temes del darrer àlbum, Cercles, publicat l'any 2015. Quintana va prometre una nit memorable - «qui ens ho havia de dir, fa 2.000 anys, que tocaríem aquí"- i ho va ser, ja que no es van deixar al tinter cap tema emblemàtic: Tornaré a ser lliure, Si et quedes amb mi, El Carrer dels Torrats, Els Teus Somnis o No tinguis pressa... tots van ressonar a l'àgora grega d'Empúries. I el crescendo, cap al final, va arribar amb El Boig de la Ciutat, Camins, Cercles -un dels temes més coneguts del seu darrer disc- i Podré tornar enrere, abans de les imprescindibles Mai trobaràs i L'Empordà.

Una nit rodona en què va quedar clar que, encara que els vells rockers s'hagin endolcit i que els mòbils hagin substituït els encenedors, els Sopa segueixen essent els Sopa i el públic encara té ganes de veure'ls.