«Ens volíem dedicar al món del tèxtil i vam formar un grup per vendre samarretes» bromejava el violinista Vassil Lambrinov dalt de l'escenari de Cap Roig. Un espai que el quintet Blaumut coneix bé i que divendres a la nit va conquistar, per tercera vegada, amb fins tocs d'humor i una excel·lència instrumental exquisida.

Són de casa i van omplir fins a l'última localitat disponible. I aquesta gesta, en un festival amb grans estrelles internacionals com Anastacia, Woody Allen o Pretenders, és molt lloable.

En aquesta ocasió, els Blaumut, van presentar el seu tercer treball Equilibri sense oblidar els grans hits que tothom espera. I així, entre l' Atlàntida o 21 botons van sonar temes com De moment o Pa amb oli i sal que van alçar de les butaques els espectadors menys tímids entre un públic que no acabava d'arrencar. I passió el quintet català n'hi posava, i molta. I va fer afecte amb la peça instrumental E l pont de l'Accademia, amb la qual fins i tot als més escarxofats, se'ls va posar la pell de gallina.

Tampoc va faltar la retòrica de Lambrinov gairebé tan esperada com els clàssics del grup. «Potser acabo fent de teloner dels Blaumut o vosaltres dels meus monòlegs» li deia el violinista al cantant Xavi de la Iglesia durant un concert de gairebé dues hores, que va acabar amb un regal: Bicicletes cantat a cappella enmig del públic.Un espectacle rodó que va encetar la veu profunda, magnètica i única de la jove cantant de soul, Paula Valls. Amb només 17 anys, aquesta cantautora d'aparença fràgil es va menjar Cap Roig amb la seguretat que mostren els més grans en el món de la música. Emocionada i agraïda, Valls va presentar sis temes del seu àlbum Black and White, deixant amb la boca oberta, molts dels espectadors que la descobrien per primera vegada.

Només va faltar una simbiosi entre el quintet i la jove promesa que potser, amb sort, arribi en un futur no tan llunyà.