Cagasentències» i «pedants de verb fàcil» són els qualificatius més bonics que reben els tertulians a l'adaptació de les Dones sàvies de Molière que ha rebut tots els elogis aquesta temporada teatral. Arribat en la seva versió en castellà al Festival Singlot de Sant Feliu de Guíxols, el muntatge del Maldà aprofita la vigència de les crítiques del text de 1672 a la pesta que representa la cultura buida i carrega amb molta gràcia contra els actuals mitjans de comunicació, inundats d'opinadors que parlen de tot sense saber de res.
Amb dos actors-directors, Enric Cambray i Ricard Farré, en estat de gràcia i capaços de transformar-se amb una agilitat sorprenent en tots els personatges de l'auca, fins a vuit personalitats diferents acaben pujant a l'escenari amb el simple ajut d'una còfia de minyona, un accent o un gest amb la boca per desmuntar amb humor la pseudointel·lectualitat que encaterina aquestes Mujeres sabias.
Qui s'emporta la palma és Pedro Ojete, un xarlatà amb aura de gurú que abans parlava d' el mundo i ara només de l' español -ejem- i que ha inventat el mètode per generar hores de discursos grandiloqüents que, en el fons, no diuen res.
Vaja, el somni de qualsevol tertulià de manual!
