Després de 15 llargs anys de trajectòria, David Bustamante no perd el seu encant. El cantant de San Vicente de la Barquera segueix gaudint d'una enorme capacitat de mobilitzar el seu públic fidel, majoritàriament femení, que aprofita el Sons del Món com una oportunitat per veure l'artista i demostrar-li una gran entrega.

El concert de la nit de dissabte al festival Sons del Món va seguir aquest guió, amb uns rols molt marcats: David Bustamante, fent de David Bustamante, ballant incansablement dalt de l'escenari i interactuant seductorament amb els espectadors; i les fans, fent de fans, corejant el nom de l'artista i lluint polseres i mocadors vermells i globus en forma de cor.

El diàleg seductor amb el públic va començar des del moment que l'artista va posar un peu dalt de l'escenari. Abans que entonés la primera nota, els crits de « Busta presente, Busta presente!» es feien notar a les files més properes a l'escenari. Una vegada començat l'espectacle, el públic va aguantar tan sols tres cançons asseguts a la cadira. En sonar les notes de Abrázame muy fuerte ja no quedava ningú quiet i les ganes de ballar es van apoderar de la Ciutadella de Roses, amb moviments més tímids a la zona de darrere i espectadors que ja havien deixat totes les vergonyes enrere a la zona de davant.

A l'alçada de les circumstàncies, David Bustamante va sortir dalt de l'escenari amb una jaqueta negra de cuir tot i la nit calorosa que feia a Roses. Entre tant de moviment, l'artista s'eixugava la suor amb tovalloles grises que anava llançant al públic un cop utilitzades. També les ampolles d'aigua buides eren un objecte de preuat valor per a aquella afortunada que pogués atrapar-lo.

El repertori del càntabre va intercalar balades i cançons melòdiques amb músiques amb més ritme. A més, va incloure les cançons del seu últim treball Amor de los Dos, així com els seus èxits més coneguts, com Abrázame muy fuerte, Cobarde o A contracorriente. Sens dubte, van ser els «grans hits» els temes que més gent del públic coneixia. Un dels moments de màxim rebombori va arribar amb el clàssic dels clàssics Dos hombres y un destino, peça que tothom va entonar a l'uníson, amb els ulls tancats i cantant a ple pulmó.

I dos plats forts també van quedar reservats per als bisos. Devuélveme la vida i El aire que me das van resultar la millor forma de tancar l'«script» d'aquesta obra. I és aquí on rau la bellesa d'aquest artista. Tot i que als puristes no els agradi aquesta forma de fer -l'idolatratge-, cantant i espectadors van marxar a casa satisfets de la vetllada, havent passat una bona estona i gaudit del seu temps lliure sense cap tipus de censura.

Un concert especial

Bustamante havia confessat la setmana passada que se sentia una mica de Roses, ja que va ser on els seus pares el van engendrar amb un «petó molt fort». Durant tot el concert, el cantant va fer gala de sentir-se en part de la localitat, dirigint-se al públic en català i fent broma amb els espectadors. Va presentar també un equip musical amb molta presència catalana, amb un guitarra de Barcelona i un baix de Cornellà del Llobregat.