Està en plena gira de presentació del seu primer disc en anglès, Lost in a tale

La idea és seguir cantant en català, no em complicaré gaire més la vida. Era una qüestió de tenir ganes de connectar amb altra gent, altres cultures. Si s'adapten les lletres de les cançons perquè puguin entendre-les en altres països, potser és més fàcil contactar amb aquesta gent. De fet, aquí a Catalunya segueixo cantant en català, i aquestes les faig servir per anar de gira a Europa o a la gira nord-americana. Com a excusa per connectar amb altres cultures. Però la intenció aquí és seguir cantant en català.

En els últims mesos ha tocat per mig Europa. El públic han sigut sobretot catalans a l'exili o també ha vingut gent autòctona d'allà?

Sobretot eren catalans a l'exili, que a part porten companys seus i acosten persones a qui els pot interessar. Es podria dir que un 70-80% de les persones són catalanes, i un 20-30% són persones que treuen el cap. I això és xulo perquè és l'objectiu també, no només arribar a qui ja em coneix sinó cridar l'atenció d'algú que potser no sap català però que s'acosta al concert, i que sent cançons en català i en anglès.

I entre el 20 i 30% de persones que descobrien Joan Dausà per primera vegada, com ha estat l'acollida?

Els agradava força. També és curiós perquè alguns d'ells ens deien que no calia adaptar-ho a l'anglès, que encara que no entenguessin el català els agradava sentir-ho així. És allò que s'ha fet l'esforç i al final potser no cal, perquè la música, de fet, no és només entendre el text.

Ha estat diferent l'experiència per Europa que tocar a casa?

Sí, és diferent. És com tornar a començar. Toques en espais més petits i menys preparats per fer concerts depèn d'en quina ciutat, tens la incertesa de quant de públic vindrà i de què farà. Per tant, és una mica la sensació de tornar als inicis i de picar pedra per Europa.

I ara se n'anirà a fer la gira nord-americana...

Es presenta amb molta il·lusió també, amb el repte d'anar una mica més lluny de casa, veure quina capacitat té el projecte.

Anar a tocar fora és una forma de donar a conèixer el català?

Sí, serveix per exportar la nostra cultura. A més, més enllà que ens entenguin, podem arribar a la gent i emocionar a través de la música. Al final, encara que sigui en català, la música és un art universal i hem d'exportar-lo. Cal apostar, jugar, i anar veient com funciona.

El concert de Portalblau és un dels tres que fa a Catalunya aquest estiu. S'està dosificant?

Això és perquè algun dia he de treure un nou projecte. Ara estic aturat, en principi, però tenia ganes de fer un parell de concerts per aquí i vam buscar un parell de llocs que fossin bonics i una excusa per trobar-se amb la gent. Són excepcions.

És un vell conegut del festival Portalblau de l'Escala. Què té d'especial aquest lloc?

La Costa Brava és molt especial de per si i L'Escala té un espai molt especial on munten l'escenari, i on em feia molta il·lusió tocar. Hi he anat molt, a l'Escala, és un poble que m'agrada i hi tinc una connexió especial i vital, així que vaig decidir fer un dels tres concerts allà.

Està molt implicat en les campanyes de solidaritat amb els refugiats.

Sí, i veig que tot i que hi va haver molta mobilització, malauradament la repercussió en àmbit polític costa que es visualitzi. Però més enllà de les conseqüències polítiques, hem millorat com a país. Hem desenvolupat un sentit de respecte i d'atenció per aquestes persones que han de sortir del seu país per causes d'emergència com és la guerra. Crec que com a país hem millorat i d'alguna manera, pot ser que la campanya Casa nostra, casa vostra hagi servit per avançar.

Faci el que faci, Joan Dausà sempre serà el cantant de Jo mai mai

Serà una de les coses que he fet. El temps dirà. De moment, Jo mai mai va ser la punta d'un iceberg, d'un projecte, l'excusa per connectar amb molta gent, i per això li estaré agraït tota la vida. Tot i això, jo segueixo fent noves cançons per no ser només el cantant de Jo mai mai.

La cançó d' Epíleg és la continuació del EpílegJo mai mai

Crec que ens quedarem aquí. Fins aquí ha arribat la història que havia d'explicar i cadascú pot traslladar-la a la seva vida o a la seva imaginació. Ara, el nou projecte que hagi de venir ja serà amb el J o mai mai aparcat.

Sol jugar-hi, vostè, al jo mai mai?

Ara ja no, però hi he jugat molt en el passat. És un joc molt divertit per aconseguir conèixer coses dels teus companys que potser desconeixies.

Com té la faceta d'actor?

Ara està una mica apartada. Sí que hi ha les ganes de fer-ne algun tastet algun dia, però ara mateix em centraré a construir un nou projecte i a estar concentrat en la gira, gaudint d'aquests viatges i connectar amb nova gent.