«Us heu trobat amb una banda que està en la seva època més disfrutona. De fet, és el que vull que posi al meu epitafi: Iván Ferreiro, un disfrutón», va explicar dilluns a la nit l'exlíder de Los Piratas al festival de Cap Roig, davant d'un grup d'espectadors petit, però molt fidel i que va gaudir de valent amb la vintena de cançons que els va brindar.
En una nit d'eclipsi lunar, el jardí botànic de Calella va ser l'escenari de la trobada de dos disfrutones musicals: un referent de l'indie espanyol i Ramon Mirabet, que el va precedir amb un recital curt però ben aprofitat, tant que fins i tot va tenir temps que el públic li cantés «Moltes felicitats» per celebrar l'aniversari, que era precisament dilluns.
Carpe diem, Shake it just like that o For the lady van sonar a Cap Roig, «un lloc on sempre havia somiat ser, i sabia que hi arribaria», va explicar Mirabet a un auditori que es va rendir a la seva veu rogallosa i al ritme de la televisiva Those little things.
I amb el públic felicitant-li l'aniversari - especial va dir, perquè havia començat el dia actuant en un veler a Cadaqués-, Mirabet va acomiadar-se prometent que aviat anunciaria un concert «important, amb aires de comiat» i passant el relleu a Ferreiro, que va arrencar amb Me toca tirar, Tupolev o l'aplaudida El Bosón de Higgs.
«Que bé que estigueu asseguts, ens permet relaxar-nos i no haver de donar-ho tot, com quan érem joves», va assegurar entre bromes. Mentida, perquè va posar tota la carn a la graella, i com li van agrair!
Vestit amb una samarreta de Joc de trons - «el nord mai oblida», va clamar com un Stark més-, va anar desgranant temes com La otra mitad o El viaje de Chihiro.
El gallec, que va bromejar assegurant que estaria encantat que el convidessin cada any a Cap Roig, «o fins i tot dos cops, cada sis mesos», va tancar el recital amb El pensamiento circular, abans de regalar vuit temes als bisos. Els va començar amb Promesas que no valen nada barrejada amb Insurrección de Miguel Rios, i després va convidar Mirabet a interpretar plegats El equilibrio es imposible. «Em fa una mica de por aquest tiu, perquè té una veuarra que sembla un negre i jo sóc un pobre marineiro de Vigo», va riure.
Casa, ahora vivo aquí; Años 80 i Como conocí a vuestra madre van ressonar cantades per un públic dempeus entregat a les malencòliques lletres de Ferreiro, que va acabar la vetllada amb Son preciosos nuestros besos, El dormilón i Turnedo.
«Ha estat un puto plaer. Fins d'aquí a sis mesos!», va cridar. Li prenem la paraula. Mateixa hora, mateix lloc, i si vol, mateix company de cartell per repetir aquest eclipsi de disfrutones que saben gaudir i fer gaudir.
