El nou disc es diu El peor grupo del mundo

Identifica o ens recorda a tota la història del rock, una història molt bonica i que ens apassiona i de la qual creiem que en formem part d'una forma molt petita i molt humil. Vam veure que aquesta frase s'anava repetint diverses vegades quan els grups començaven, se'ls etiquetava d'això. Per posar un exemple, els mateixos Beatles, els Ramones o els Pretenders. No els van dir literalment això, però sí que van haver de lluitar contra aquestes crítiques o prejudicis. Per això ens va semblar un títol molt encertat i fins a un cert punt provocador, que ja ens agrada perquè som gent del pop.

Quin és el toc distintiu de Sidonie?

Som un grup de pop que volem compartir les nostres melodies. Ens tornem bojos a l'hora d'intentar fer una cançó que en dos o tres minuts expliqui tot allò que volem dir. S'ha de condensar per explicar una història senzilla, i això a vegades es fa difícil. Però mirant les nostres influències no podia ser d'una altra manera, ens hem d'esforçar molt per estar una mica a l'alçada. Llavors nosaltres oferim les nostres melodies i un bon directe, ho donem tot a l'escenari i tot és una festa.

En diverses ocasions s'han queixat que els mitjans no donen prou cobertura a la música en general i al pop en particular.

La música no té cap presència a les televisions. Em fa molta por pensar que, per exemple, a Televisión Española pugui existir un programa de toros i no un programa de música. Hi ha programes culturals, però un específic de música no hi és. Fer música a Espanya és molt complicat, ho tenim molt difícil, ens posen pals a les rodes cada dos per tres. Potser hauríem de fer un altre tipus d'estil musical, com flamenc, perquè sí que és veritat que el pop, a més, és un estil que no té presència als mitjans, i és una pena. Però és el que a nosaltres ens agrada i no el podem deixar de fer.

Creuen que el pop està menys representat que altres estils com, per posar un exemple, el jazz, el punk o el heavy?

No, crec que estan tots poc representats. Crec que tots aquests estils estan representats de la mateixa manera a nivell de «media». La història és aquesta, facis el que facis.

Hi ha un cert punt de romanticisme en identificar-se com un estil «marginat» pels mitjans?

Nosaltres no acostumem a plorar. Estem en això perquè ens diverteix i perquè ens fa feliços. Tot i que sabem que es molt difícil, deixem el romanticisme per altres aspectes de la vida. Justament nosaltres volem el contrari del que en principi es podria esperar d'un artista que, diguéssim, fa música «alternativa», independent. Nosaltres volem arribar al màxim de gent possible, vendre el número màxim de CD's i estar presents a les portades de totes les revistes del món. Ens hem criat amb aquesta cultura del pop, els nostres màxims referents són els Beatles, i ells eren el grup més present en els mitjans de la història. És la nostra escola, i mai partiríem d'aquest romanticisme.

Es queixen que aquí no es fa cas a grups nacionals i se'n porten molts d'internacionals. A l'estranger els fan cas?

No se'ns fa cas. És un problema de falta d'intercanvi cultural. Un dels problemes és l'idioma. Els països anglosaxons no escolten gens de música cantada en un idioma diferent a l'anglès. Però a més, amb els països centre o sud-americans tampoc hi ha massa intercanvi perquè, si t'hi fixes, quants grups xilens o uruguaians arriben aquí? I ells tampoc ens coneixen massa. No sé si és per un excés de protecció, però en el moment de més gran globalització mundial, el món de la música no segueix la tendència. Fa cosa pensar-hi.

S'han plantejat mai cantar en català?

Sí. Jo parlo català i he fet alguna cançó en el meu idioma, com en l'últim disc de la Beth, i va ser una experiència molt bonica i m'hi vaig sentir molt còmode. Ho tenim pendent. No sé quan serà el moment, ni quan arribarà, però sí.

Han dedicat el disc al pop. Per què van fer un disc «metamusical»?

Aquestes coses surten una mica de la casualitat. Hi ha un dia que comences a escriure i no pots parar, i això em va passar a mi. Parlava d'aquest món que tant m'apassiona i em va anar molt bé, perquè ja estava cansat de dedicar-los les cançons a les meves parelles o exparelles, i prefereixo dedicar-li a la música pop.

Seguiran per aquest camí?

Ara mateix no ho sé. Traiem discos cada dos anys i no sé en què pensarem l'any que ve.

Aquest àlbum mostra l'evolució de Sidonie?

Per nosaltres, cada àlbum és un pas. Mai ens quedem al mateix lloc. De fet, si posem junts els tres útims àlbums no tenen res a veure entre ells. Et sona la veu i es poden relacionar més o menys el tipus de melodies, però a nivell conceptual, les cançons podrien ser de tres grups diferents. En aquest CD hi ha molt bones melodies, potser seria el meu preferit a nivell de melodia.

Quines sorpreses ens oferirà Cap Roig?

El grup ja està excitat per estar a l'Empordà. Tenim vincles molt importants amb aquest territori. Que els nostres noms estiguin en aquest festival, entre tots els artistes que hi han participat, com els nostres ídols musicals, és un «flipe». Per aquest concert augmentarem el nivell de l'espectacle amb els llums i el so farem un plus.