Més que la crítica d'un concert, aquesta hauria de ser una crònica social de la nit que Cap Roig es va rendir al fenomen «fan» amb més força que mai. Els organitzadors no es cansen de repetir que aquest és un festival amb una programació «eclèctica», i portar Sweet California, confirma que per l'escenari de Calella han de passar-hi artistes per a tos els gustos. Segurament res a veure amb els orígens del festival, però comprensible a aquestes alçades de la pel·lícula. A falta de l'habitual cita amb el Club Super3, la mainada va poder rendir-se a la «girl band» del moment. Prefabricada, sí, amb sobredosi de pantalles de LED, projeccions, ballarins i canvis de vestit, però capaç de provocar els xisclets de la platea més potents que s'han sentit (i probablement es sentiran) en aquesta edició.
La de dimarts va ser una nit diferent a Cap Roig. Escassos VIP (per no dir cap) i molts debutants. Famílies impulsades per les més petites de la casa, atretes per aquest grup madrileny, que amb el seu pop d'estudi de disseny s'ha fet la barba d'or. Va ser poc menys d'una hora i mitja d'espectacle per a convençuts, amb un sol bis inclòs. Avui són les Sweet California. Demà, ves a saber què serà capaç de crear en un laboratori la indústria musical.
