Grigory Sokolov enlluerna tot el públic del Festival de Torroella

Sokolov segurament és un dels millors deu pianistes del món. Encara que li sobra tècnica i virtuosisme, en les obres de Mozart i Beethoven que vam escoltar no utilitza res de tot això. No hi ha una voluntat de lluïment, sinó una clara intenció de servir les partitures en la seva justa mesura a partir d'una musicalitat i una intel·ligència extraordinàries. No ens ha de sobtar que la Fantasia KV 475 i la Sonata KV 457 que va interpretar al Festival de Torroella estiguessin més properes al pianisme preromànic que no pas a l'expressió més lleugera, galant i brillant de les obres de joventut de Mozart. En aquest sentit, Sokolov sap aportar la dimensió de profunditat adequada i perfila amb expressió magistral el melodisme mozartià. La Sonata fàcil, com es coneix la KV 545, que forma part del currículum dels pianistes principiants, en realitat, és molt complex. L'expressió justa la fa complicada. Molts pianistes l'interpreten molt més ràpida i brillant, amb un toc més virtuós i, Sokolov contràriament a tot això, la va portar a un terreny molt diferent, amb un volum petit, com si fos una peça de joguina. Segurament tocant-la amb aquesta «simplicitat» aporta una lectura esplèndida.