Tenen sis bolos en set dies. Com s'aguanta, això?
Doncs no ho sabem. Tenim un precedent, i és que a la gira del Bed and Breakfast en vam fer vuit en nou dies, i vam sobreviure. Aquí són sis en set dies, però som set anys més grans [riu]. Però la veritat és que ens ho agafem amb molta il·lusió. A més, enganxarem les vagues de l'aeroport del Prat, perquè anem a Mallorca i tornem... serà una bogeria. La nostra intenció és fer-los tots i anar a tope, però és clar, hi ha coses que no depenen de tu. Hem de tenir molta calma. La inversió segura és dormir el màxim d'hores i, quan has tocat, anar a dormir ràpid, perquè si no l'endemà la veu se'n ressenteix.
Quin «estrany poder» tenen per aguantar-ho?
[Riu] Quan puges a dalt de l'escenari se't passa tot, perquè la sort que tenim és que el públic, dotze anys després de la creació del grup, segueix responent i donant-nos suport. Segurament, l'estrany poder d'Els Amics de les Arts és la gent que ens segueix.
Amb el nou disc s'han arriscat, perquè és un so molt diferent, però ha tingut molt bona acollida. És un punt de no retorn?
Sí, totalment. Amb aquest disc hem apostat per una producció molt creativa i invasiva en el bon sentit, deixant que el productor fos un músic més. L'altre dia parlava amb gent que em deia: «no és el mateix que el Bed and Breakfast, m'agradava més abans...» Però si et mous, tens l'opció de captar nova gent. Si ens quedéssim amb el de sempre seria un error, perquè semblaria que només sabem fer una cosa o que no tenim cap interès artístic més enllà de guanyar-nos la vida. Volem anar una mica més enllà, intentar sorprendre en cada disc. I aquest disc nou apunta dos o tres camins, amb cançons com 30 dies, El seu gran hit, Suïssa, No ho entens... que segurament intentarem seguir. Sí que hi ha peces, com Salvador, Apologia de la ingenuïtat, Les coses... que, tot i tenir sonoritats noves, recorden els Amics més clàssics. Però la nostra intenció és que la gent no digui: «ah, això són Els Amics», sinó que digui: «ostres, això són Els Amics?».
Amb «El seu gran hit» ho han ben aconseguit.
Sí. Sabíem que era la gran bomba del disc, la cançó que posaves abans de publicar el disc i la gent deia: uau, heu de sortir amb això! Perquè el single, més enllà de ser representatiu del disc, ha de fer soroll. Que sigui radiable, que es punxi, i sabíem que era el nostre ariet per presentar el disc.
Cada concert de la gira és especial. A Cap Roig, per exemple, van tocar «El meu avi» a petició d'un espectador. Què es pot esperar a Empúries?
Al·lucinaries de la mar de tuits i mails privats que hem rebut... fins i tot ens va escriure la neta del compositor, l'Ortega Monasterio, que estava a Cap Roig. Ha estat una cosa molt estranya; hi ha hagut moltes reaccions, totes positives, i ara la gent ens demana que la fem als altres concerts. És com un monstre que vam crear sense saber-ho ni voler-ho. Però és d'aquelles coses maques, hi ha una interacció potent amb els seguidors, i això és molt divertit.
Què és el més bèstia que els ha passat mai sobre l'escenari?
Moltes coses. Recordo el primer cop que vam tocar al Palau de la Música, que em vaig posar a plorar en les proves de so, de dir: «hem arribat fins aquí». Recordo baixar de l'escenari i un tio demanar-me una pua, i posar la pua del nostre debut al Palau de la Música a la col·lecció de pues de gent que ha tocat allà... També va ser bèstia a la platja de Bogatell, quan vam tancar la gira anterior, amb unes 80.000 persones. Hi ha moltes coses que et van passant i que per sort encara et sorprenen. En els concerts d'Els Amics tens un repertori que has de fer, però mai se sap què pot passar. És com el clown: quan et passa alguna cosa, l'has d'integrar a l'espectacle.
No els fa por que els trobin «fins a la sopa»?
Bé, sí, però és el que toca. Si en un any de sortida de disc no tinguéssim actuacions, seria més preocupant. L'estiu és el moment de fer aquest tipus de coses. L'hivern és molt llarg, dona per fer un tipus de concerts més espaiats, en teatres, sales... però ara mateix, el que ens interessa és que la gent conegui això. I concerts com el d'Empúries són regals. És un dels entorns més bonics de la gira, que li dona aquest valor afegit, el seguidor ho sap i per això respon moltíssim.
