L'Academy of Ancient Music és una formació única pel grau d'excel·lència que ha aconseguit durant la seva trajèctoria. Hogwood la va portar fins al cim i el clavecinista Richard Egarr que ara n'està al capdavant segueix mantenint el nivell de l'orquestra anglesa, un referent internacional en molts repertoris.
Tot i que el Concert de Brandenburg núm. 5, en Re Major, BWV 1050 que encapçalava el programa va tenir certs problemes per fer arribar el so de la flauta travessera el resultat del concert va ser un èxit rotund. Hauria estat molt millor portar més músics per omplir l'Auditori de l'Espai Ter però ja sabem el que costa una formació al complet d'aquest calat. Sigui com sigui, a partir del concert de Telemann (el TWV51:E1, per a flauta dolça i travessera) les coses van començar a millorar. En això hi va tenir molt a veure la magnífica flauta solista Rachel Brown que va brillar per la seva solvència.
El millor del concert va ser l' Overture-Suite Burlesque de Quixotte de Telemann en què el treball concertant va ser de primer nivell. L'expressió i l'energia del grup va aconseguir seduir el públic amb una versió trepidant i molt personal. Va ser en aquesta pàgina on es van arriscar més. Deliciós el Concert de Brandenburg núm. 4, en Sol Major, BWV 1049 en què el magnífic violinista Rodolfo Richter va tenir un paper destacat. Cal esmentar també el gran treball del violista Alexandru-Mihai Bota i la inventiva del violoncel Joseph Crouch que en alguns moments semblava portar la batuta. Tots ells van demostrar una vegada més perquè encapçalen la llista de les millors orquestres de música antiga. Llàstima que no vam poder gaudir de l'orquestra al complet. L'espai era a totes llums inadequat malgrat que l'esforç que fa el Festival és més que meritori.
