Una nit entre Amics

El grup diverteix i connecta amb els seus seguidors en el concert del fòrum d'Empúries

14.08.2017 | 07:18
Els Amics de les Arts durant el concert a Empúries.

Estan immersos en plena gira d'estiu. Aquesta setmana tenen sis concerts en set dies, i el que els queda. Els temes del seu darrer disc, Un estrany poder, han sonat a totes les ràdios -és impossible no haver sentit l'enganxosa tornada que diu «Ways in the gavel»... – i se'ls ha pogut sentir a la tele, la ràdio, l'Strenes o a la celebració de l'ascens del Girona FC. Però és igual: els seus seguidors no se'n cansen. Malgrat les crítiques mixtes que ha rebut el seu nou disc, Un estrany poder, que ha sorprès amb un canvi en la sonoritat de la mà del productor escocès Tony Doogan, els Amics de les Arts es troben en un moment dolç. I així ho van demostrar divendres a la nit al concert del fòrum romà d'Empúries, divertint-se i fent divertir des de dalt de l'escenari.

En un marc incomparable -les ruïnes d'Empúries han encertat de ple convertint-se en escenari per a concerts d'estiu-, els Amics de les Arts van presentar, sobretot, Un estrany poder, un disc del que se senten especialment orgullosos pel pas endavant que ha suposat en la seva carrera i del qual van cantar onze de les dotze cançons. Van començar amb la primera del disc, Les coses, alegre i una de les que recorda els Amics «d'abans», per continuar amb una altra de les noves, 30 dies sense cap accident.

A partir d'aquí, van alternar amb gràcia èxits passats, com Ja no ens passa, L'Affaire Sofia o Reykjavik, als quals també han passat el «filtre» del nou disc, amb els temes nous, com No ho entens, El vent tallant o Salvador, entre altres. I aquí es va evidenciar, com és natural, que a Un estrany poder encara li falta rodatge entre el públic, una bona part del qual encara assisteix als seus concerts per escoltar Jean Luc o 4-3-3. Però és igual. Amb el seu bon humor habitual, Joan Enric Barceló va fer un ràpid anàlisi de la situació: «Tenim els tribuneros, que estan asseguts fent unes birres i rajant del concert; els motivats, que estan drets donant-ho tot, i un gruix de gent que canta però no s'aixeca per si tapa, per si molesta... doncs bé, us volem dir que a hores d'ara ja tots podem fer el que vulguem», va assegurar. I així ho van fer, tant ells com el públic. La banda va improvisar una balada a Port de Sagunt -el particular escenari on havien tocat la nit abans, entre toros mecànics, vaquilles i atraccions diverses- i el públic es va deixar anar. A partir de Les meves ex i tu, les 1.500 persones que omplien les ruïnes van aixecar-se per ballar al ritme d' A Mercè d'un so, Preferiria no fer-ho, Suïssa, Jean Luc i El seu gran hit.

Els bisos finals, que van acabar amb les imprescindibles 4-3-3 i El Matrimoni Arnolfini, van posar de manifest que tant és els experiments que facin: la connexió entre els Amics de les Arts i els seus seguidors continua essent d'allò més forta. Tenen corda per estona. Aquest, però, no va ser l'únic descobriment de la nit. Abans, els teloners Clementina -duet catalano-mexicà format per Gina Margarit i Carlos Monfort- van presentar el seu primer disc, Darrere del Vent, i promet moltes alegries.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema