Enorme exhibició de talent per a cloure la quarta edició del Festival de Jazz de l'Estartit. La joventut de Carlos Sarduy i l'experiència de Carles Benavent van confluir a l'escenari de la Costa Brava per a oferir un dels millor moments d'un festival que, d'altra banda, s'ha mogut en tot moment per la franja alta dels nivell de qualitat.

El trompetista cubà Carlos Sarduy va ser l'encarregat l'obrir la vetllada doble amb la seva fusió de jazz i música afrocubana. Sarduy és un nom reconegut a casa nostra, on resideix, gràcies sobretot a la seva participació musical a les bandes sonores de les pel·lícules de Fernando Trueba Chico y Rita i Pedro Almodóvar La piel que habito. També va ser especialment fructífera la seva col·laboració amb Ojos de Brujo, que a banda del reconeixement d'un Premi Grammy li va obrir les portes de la popularitat. Trompetista, però també hàbil percussionista, Sarduy va oferir tot un ventall de ritmes amb una passió encomanadissa que recordava les grans bandes mítiques de sons bebop i ritmes caribenys.

Els encarregats de posar el punt i final a la nit van ser Carles Benavent i la seva família musical. Poques vegades en un escenari és podrà veure un nivell de qualitat i amor per la música com la nit de dissabte a l'Estartit. Benavent, acompanyat del seu trio (Roger Mas al piano i Roger Blàvia a la bateria), tenia com a convidats especials el saxo Jorge Pardo i el trompetista Raynald Colom. A banda, Carles Benavent va congregar l'esperit de grans músics i amics, a manera d'homenatge: el gran i enorme Jaco Pastorius, de qui va recordar els trenta anys de la seva mort; Frederic Mompou i, clar, Paco de Lucía i Camarón de la Isla, dels qui va ser, juntament amb Jorge Pardo, col·laborador.

La cosa, doncs, es va moure en els ambients del jazz fusió més aflamencat amb portentoses exhibicions instrumentals. El jazz era la frontera musical permeable que va permetre incursions a d'altres territoris propers, sempre sota l'atenta mirada del baix de Carles Benavent i l'ànima inquieta de Jorge Pardo voleiant per l'escenari. Un luxe i un gaudi de concert, d'aquells que confirmen que la música és esperit i màgia.