Umberto Tozzi pertany a la generació de cantants italians, com Richard Cocciante i Sandro Giacobbe, que als vuitanta es versionaven a si mateixos en castellà perquè nosaltres els cantéssim a crit pelat a les discoteques, què dic a les discoteques, a la pista dels autos de xoc. Fins i tot tinc un amic que organitzava a casa seva un festival de final d'estiu, només per poder sortir a l'improvisat escenari a cantar Te amo. Jo no sé res de Tozzi des que sortia a Aplauso amb esmòquing i unes Converse vermelles. Algunes coses només es permeten als italians.

Un senyor amb una guitarra, més aviat baixet i grassonet, és a l'escenari fent temps mentre apareix Tozzi. O això pensava jo. L'home, que ha de cantar amb ulleres per poder seguir al teleprompter la lletra de les seves pròpies cançons, resulta ser Umberto Tozzi 35 anys després. Com a homenatge als que ens vam esgargallemar als autos de xoc, comença amb Te Amo en castellà. El meu veí de seient, a qui el primer Tozzi ja devia enxampar lluny de la joventut, m'informa que es compleixen 40 anys que amb aquest tema va guayar a San Remo. Extraordinària cançó, que amb Gloria, Tu i Yo caminaré, conforma la tetralogia tozziana, i que aixequi el dit qui en pugui recordar una altra. Aviat no podrà cantar-la, a la vista de la censura que es comença a imposar sobre cançons (diuen que) no prou respectuoses amb les dones. Quan entona « hazte rogar un poco, antes de hacer el amor», l'acusaran de tractar la pobra noia de pelandusca que s'obre de cames a la mínima petició, i quan més tard la interroga amb « qué has hecho mientras no estaba», d'estar envaint la privacitat, no només d'ella, sinó de tot el genere femení. Sort que l'Esteso ja no canta La Ramona.

No ens n'anem del tema. Estàvem filosofant sobre el pas del temps en la persona de Tozzi. El veí de seient m'aclareix que no és problema només de l'italià.

- L'altre dia vam venir a veure en Bosé. El que es veu per televisió no té res a veure amb com és realment.

A l'escenari, Tozzi canta Tu i continua opositant a ser víctima de la nova censura: « Me voy desnudando, qué te importa mi edad». Exhibicionista? Pedòfil?

- I en Pau Anka? Baixet i poca cosa, l'hauries de veure.

L'home s'ha tret un abonament per a tots els concerts, només per confirmar que la televisió ens enganya. O que els déus tenen els peus de fang. Mentrestant, Tozzi s'esforça amb poc èxit a arribar a les notes més altes. Tampoc és que importi massa. El públic només vol escoltar Gloria per cantar-la, saltar i ballar. Només falta una pista d'autos de xoc per traslladar-me a l'adolescència. El veí, a aquestes alçades de nit i de confidèndies ja més amic i col·lega que veí, m'ofereix el resum del concert. L'acompanya d'un cop de colze, una picada d'ullet i un pícar moviment de cap en direcció a l'escenari que està essent abandonat per Tozzi i la seva banda.

- El millor de tot ha sigut la ballarina italiana que l'acompanyava.

A fe que no menteix.