Com definiria el seu nou disc, Munay?

És una evolució respecte a l'anterior, Crónica de un baile. És un disc molt orgànic, he volgut despullar-me més que mai, amb transparència de lletres i melodies. És un so força universal. Però jo sóc molt dolenta per a definir-lo... la definició l'ha de fer la gent.

El títol, Munay , significa «amor» en quechua.

Sí, és una paraula quechua que significa amor incondicional cap a la creació, la naturalesa, les persones... que cadascú visqui com vulgui viure. És amor al respecte mutu i la tolerància.

Diu que Te has perdido quien soy va començar com un poema i s'ha acabat convertint en una de les cançons més especials del disc. Per què?

A vegades, no saps per què, hi ha poemes, com Te has perdido quien soy, que els escrius per anar al llibre, però aquest em demanava sortir al carrer d'una altra manera. El vaig musicar i de cop era una de les cançons que més va cridar l'atenció des del primer moment i que ràpidament es va convertir en single.

Quin és el seu procés de composició? Primer la lletra o la música?

En aquest cas va ser primer la lletra, però no tinc una regla. Depèn. A vegades et surt tot a la vegada, altres primer una melodia, una lletra....

La gira l'ha portat també a Amèrica Llatina. Com és el públic allà?

A Amèrica Llatina hi estem des del disc anterior, i per sort tot va molt bé. Al novembre tornarem a anar a Argentina i Mèxic. Estem obrint camí també allà i disfrutant de tot el que ens està donant aquest disc.

Que és molt?

Sí, i tant. Ha tingut molt bona acceptació i jo sóc la primera sorpresa, perquè mai saps què passarà. Per molt que pensis que ha d'anar una mica millor que l'anterior, ni que sigui per la inèrcia, ha sobrepassat qualsevol expectativa. També et dic que el disc anterior, a mi, em va fer créixer molt a nivell professional. Per això, tenia una mica de por respecte a aquest, perquè he fet un disc mirant cap a dins meu i traient-lo des de les vísceres. He estat amb el productor, mà a mà, fent els arranjaments, i no sabia quina acceptació tindria. Feia una mica de por, però des que va sortir i vaig veure els comentaris i la resposta del públic, ja estic tranquil·la.

Va estudiar magisteri i pedagogia. Pot aplicar alguna cosa al seu dia a dia musical?

Crec que indirectament sí, i conscientment potser també. Jo em vaig enamorar de la pedagogia des del primer quatrimestre de carrera, estava totalment fascinada. Però després, quan va ser el moment de treure'm unes oposicions ja vaig anar a Madrid, vaig començar a tocar en locals de música en directe... Crec que la pedagogia té uns valors i la música que jo faig hi té molt a veure. Però vaja, si ho faig és de forma inconscient.

Aquest estiu hi ha hagut polèmica amb les lletres de les cançons considerades masclistes. A la música hi ha masclisme?

Crec que en el món en general hi ha masclisme. Jo, respecte a la censura i tota la polèmica, no tinc gaire informació per opinar, perquè no sé exactament què han censurat i en què es basen. Però no estic d'acord amb cap tipus de censura. Tot i això, és un tema molt delicat, perquè els autors tenim responsabilitat a l'hora d'escriure sobre aquestes temàtiques, perquè la música, igual que el cinema o el teatre, educa, i amb adolescents i nanos de certes edats és especialment delicat parlar d'aquests temes. Hem de tenir responsabilitat en tot el que publiquem. Que de sobte un ajuntament digui «no ho paguem amb diner públic»... ja és una altra cosa.

Coneix la Costa Brava?

Conec una mica la zona, però serà el primer cop que hi actuaré.

Què poden esperar els espectadors del concert de Sant Feliu?

Arribarem amb la banda, la gira, la veritat és que amb moltes ganes. Estem disfrutant moltíssim i les dues hores de concert se'ns passen volant. I encara que estem presentant aquest disc, Munay, hi ha cançons dels meus discos anteriors que també hi seran. Hi ha moments de més adrenalina, a tope, i moments més íntims.