«Vull aportar el meu gra de sorra al drama de la immigració»

Després de dos anys des del seu últim treball, Tu y yo, número u a Espanya i disc d'or en països com Mèxic, torna amb Hijos del mar i torna a arribar al número u. Quina és la fórmula de l'èxit?

No existeix una fórmula com a tal. L'única que de veritat conec és treballar durament dia a dia acompanyat del públic i d'un gran equip de treball. Veure com la gent gaudeix, s'emociona, balla i canta, en definitiva, ser feliç amb la meva música i els meus concerts. Quan aconsegueixo això és quan considero que l'èxit hi és present independentment dels llocs on puguis arribar.

Sol intuir si una cançó serà un èxit?

L'èxit al final és el suport del públic, i sempre inclous una cançó en un disc perquè consideres que les persones poden veure's reflectides en les històries que cantes. És cert que sempre hi ha cançons que sempre tenen més possibilitats d'aconseguir-ho d'una forma més ràpida i forta, que són els temes que sonen més a les emissores de ràdio, la gent escolta més a través de les plataformes digitals, etc. Però en cada cas és sempre el públic qui decideix.

S'esperava una reacció com aquesta?

Em considero una persona molt afortunada perquè la reacció de tothom amb el disc ha estat emocionant de veritat. Però on ho estic notant més és als concerts. Veure com la gent surt encantada, amb un gran somriure a la cara després de cada concert, encara més cansats que jo... m'omple de felicitat i em dona forces per tot allò que encara queda.

Pensa alguna vegada en el públic a l'hora de compondre?

En tot moment. Al final tot el que jo faig no té sentit si no arriba al públic, si no aconsegueix que la gent reaccioni i hi doni suport. Tots els artistes tenim la nostra essència, la nostra personalitat, i en el meu cas sempre intento evolucionar, oferir en cada disc o concert alguna cosa diferent, però per descomptat tenint molt en compte allò que el públic, la meva gent, espera de mi.

Des de la seva aparició a Operación Triunfo i els seus primers treballs hem vist una evolució a la seva carrera. On es troba Bisbal en aquests moments?

Doncs han passat ja 15 anys des d'allò... 15 anys en què és veritat que he intentat evolucionar en cada nou disc o gira i oferir sempre alguna cosa diferent. Crec que on més es nota és en aquest últim disc i en l'actual gira pel so, per la producció i per tot una mica. Per descomptat, ara em considero una persona més madura, amb més experiència, fet que m'aporta també més seguretat, tot i que els nervis per la responsabilitat sempre estan molt presents. Estic en un moment molt positiu tant en l'àmbit professional com personal, i això m'ajuda a afrontar cada dia millor el repte de fer feliç la gent sobre l'escenari. Un moment bo també per seguir evolucionant.

Què aporten prop de dues dècades dedicades únicament i exclusivament a la música?

A mi personalment m'ho han aportat tot. Forma part de la meva vida i la meva forma de ser, no podria entendre-ho d'una altra manera. La relació amb el públic, amb altres artistes, tots els grans professionals que coneixes i dels qui intentes envoltar-te.

D'on sorgeix la inspiració per seguir component?

La inspiració pot sorgir en qualsevol moment i per qualsevol detall, però molt més important és la dedicació. Hi ha una frase d'un andalús com jo que ho defineix perfectament, Picasso, que va dir: «Quan arribi la inspiració, que em pilli treballant». Aquí està el secret.

És difícil compaginar la família i les gires?

Molt difícil, i més en gires tan intenses i amb tants concerts a Espanya i fora d'Espanya com Hijos del mar tour. A vegades s'ha de renunciar a moltes coses, i potser el més dur sigui el poc temps que a vegades tens per passar amb la teva família. Tot i això, amb el temps he après a organitzar-me el temps de la millor manera per tal que la feina no sigui un impediment de gaudir de la meva família, tan important en la meva vida. He de dir que encara que se'm veu molt apassionat amb la meva feina, per mi el més important és la meva família, per sobre de tot. I el públic sap que quan millor estic a l'escenari és aquest moment de màxima felicitat.

És Hijos del mar un homenatge a la seva terra, o té algun altre significat per a vostè?

Sí, Hijos del mar és un homenatge a la meva terra i sobretot al seu mar. Ser fill del mar és una cosa que et marca, que forma part de la vida de les persones que hi hem nascut a prop i en el meu cas està sempre present en tot allò que faig. Hi ha una frase que està al disc i que resumeix perfectament aquesta relació: «Soy agua, en el agua me siento protegido, libre, y se convierte para mi en un lugar de meditación, alejado del mundanal ruido. El agua es medicina, calma tu sed y cura tus heridas». El mar, la meva terra, formen part de la meva vida i dels meus orígens i Hijos de la tierra és un homenatge a això.

Amb la cançó Duele demasiado ha participat en una campanya amb Unicef per a la visibilitat dels problemes de la infància en situacions de risc extrem. És la música una eina per a promoure la consciència social?

Sí, és clar que sí, la música és una eina fonamental per denunciar tots aquests problemes i per a promoure la consciència social, i nosaltres, els artistes, amb el nostre compromís hem de fer que això sigui possible, que ajudi no tan sols a que la gent agafi consciència, sinó també a que entre tots fem alguna cosa per a solucionar-ho. Amb Duele demasiado, per exemple, estava component amb uns amics i durant el descans ens vam posar a veure les notícies. En aquells moments emetien imatges molt dures de guerra, que a més afectaven nens, i d'aquí va sortir la inspiració per a fer aquesta cançó.

Una altra qüestió desesperant és la situació que viu molta gent al Mediterrani. Els fills del mar, nascuts en embarcacions precàries, moltes vegades no arriben a terra ferma. Què en pensa s'aquest problema que banya les costes d'Almeria?

M'entristeix moltíssim veure tota aquella gent que arrisca les seves vides per la falta d'oportunitats als seus països, per fugir de les guerres o de persecucions, passant-ho tan malament que són capaços fins i tot de posar la vida dels seus familiars per fugir d'aquella situació. Nosaltres, per desgràcia, els tenim molt a prop i hi ha imatges terribles que ens afecten, i crec que s'hauria de pensar més en com resoldre-ho. Duele demasiado és el granet de sorra que jo intento aportar.