No fa tant eren indrets que, amagats i desconeguts, apareixien de sobte i deixaven els caminants encantats pel doll d'aigua que petrificava el verd i trencava la superfície maragda i blava amb onades blanques. Els caminants gaudien del lloc, se n'anaven i les guardaven com un lloc secret per a ells. Uns testimonis dels orígens del món, on es guardaven espècies vegetals i animals que eren matinguts mig en secret de generació en generació.

Ara se sap que n'hi ha moltes més del que la gent es pensava. La denominació «gent» és per al conjunt de persones que no han dedicat una bona part de la vida a recórrer els senders i les vores dels rius de la Garrotxa. Es tracta de les gorgues dels bosc que havien servit d'abeurador d'animals, de trobada d'enamorats i d'escenaris de misteris i secrets mai revelats. Ara s'han convertit en zones de bany a vegades massificades i vigilades, tot i que d'altres encara conserven la pàtina de misteri de temps passats.

Se'n saben tantes i de tan boniques que «anar de gorgues» s'ha convertit en una expressió normal entre els joves de la comarca i els que hi passen l'estiu. No és una expressió antiga. Fa pocs anys, si bé n'hi havia alguns que cercaven les gorgues, la major part de la gent anava de piscines.

Els motius pels quals els que anaven a la gorga eren pocs és que les piscines municipals feia poc que existien i les operacions de sanejament del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa encara no es realitzaven. Tampoc hi havia el control del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i el cos d'Agents Rurals encara s'havia de crear.

A la dècada dels vuitanta, les primeres a ser usades pel bany i vistes com un reclam turístic van ser les gorgues del Llierca, sota el pont medieval. Amb sorra i aigua blava vistes des de la carretera de Sadernes, les gorgues de sota el pont del Llierca concentraven una bona quantitat de banyistes en els dies més calorosos.

Ja més cap aquí van transcendir les gorgues del rierol el Gurn, a Sant Privat d'en Bas. Aquestes van ser l'origen de l'Àrea Recreativa els Pins. A l'estiu, la gorga del Pla d'en Xurri i la bassa d'en Refer concentren gran quantitat de visitants que aprofiten la zona de pic nic dels Pins. Les darreres i, en els darrers temps, més mediàtiques, són les del Brugent al seu pas per les Planes d'Hostoles.

Amb salts d'aigua envoltats de vegetació que cauen damunt d'una gran bassa d'aigües de riu barrejada amb aigua subterrània, les gorgues de les Planes es van donar a conèixer a través de les pel·lícules, sèries i anuncis que s'hi van rodar. Tan conegudes s'han fet que l'afluència ha fet que l'Ajuntament, des de l'any passat, tingui una persona als camins que posa multes als cotxes mal aparcats. En el que portem d'estiu, ja ha més que duplicat les que van posar l'any passat.

Tot i que l'Ajuntament ha creat aparcaments i ha posat senyals, el costum d'aparcar a la vora dels camins de les gorgues més conegudes de les Planes continua ben actual al camí de la gorga del Molí d'en Murris al veïnat de Cogolls.

La del Molí d'en Murris és una de les gorgues més conegudes de les Planes. Les altres són la de la Mola, la del Duran i la de Santa Margarida.

A partir d'aquí n'hi ha moltes més de conegudes i encara algunes de desconegudes o només sabudes per alguns.

Des de la publicació del llibre 23 gorgues i recorreguts d'aigua de Ramon Roura i publicat per l'Editora de Batet, la gent va quedar sorpresa de l'existència de gorgues similars a les de les selves tropicals al Hostalets d'en Bas (Salt de l'Olla), a Joanetes (Gorga Blava), la del Salt d'en Roure (Joanetes-la Vall d'en Bas), el Salt de la Burra (Collfred), la bassa del Molí de la Plana (Riudaura), la gorga de la casa Gran (Olot), la del Pont de la Rovira (la Vall de Bianya), la de la Mola (Sant Feliu de Pallerols), el Gorg Blau (Santa Pau), les basses de can Simó (Sales de Llierca), les basses del Molí (la Vall del Bac), les d'en Batlle (Oix), la riera de Salarça (Sadernes), el Salt del Brull (Sant Aniol d'Aguja), el salt de la Capa (Sant Aniol d'Aguja) i els gorgs del rierol de la Cau (Sant Joan les Fonts).

A més del llibre, Roura té un bloc a internet, on encara exposa més gorgues i fints.

De fet, i des de fa poc, l'ens de promoció del turisme comarcal, Turisme Garrotxa, posa les gorgues a les seves guies i les presenta com uns llocs ideals per refrescar-se i passar una bona jornada d'estiu. Passar a formar part de les guies suposa que han deixat de formar part del secretisme que havia passat llavors de generació en generació.

Tanta fama han pres les fa poc remotes i amagades gorgues fins al punt que Olot Televisió, fa poc, va fer la predicció del temps des de les gorgues de les Planes.

Anar de gorgues és una moda recent, de la qual cal dir que s'ha de fer amb seny, perquè és perillosa. L'aigua, els rocs i la vegetació són una combinació molt bonica, però s'ha de tenir compte que s'hi pot relliscar i caure damunt d'una pedra punxeguda i encara hi ha més perills que sovint es transformen en notícies de rescats i de patiments.

Les ribes de Miami

Per anar de gorgues ara s'han de buscar llocs una mica allunyats dels pobles. No fa pas tant, ningú hauria anat a banyar-se a uns llocs als quals s'ha d'arribar per senders voltats de romegueres, espinacals i ortigues. La causa era que ben a prop dels pobles hi havia grans gorgues adaptades al bany. Durant dècades, la zona de bany d'Olot va ser les gorgues Tussols i Basil, prop de la masia de can Basil.

A la dècada dels seixanta, els films americans van donar a conèixer les platges de Capri a Nàpols i de Miami als Estats Units. Els joves van buscar els seus Capri i Miami a la vora del riu del seu poble i els van ben trobar. Tant, que a Sant Joan les Fonts hi ha indrets que es coneixen amb noms com Capri o Miami. A més, localitats com Sant Jaume, Argelaguer i Besalú també tenien les seves platges de riu.