El cap de Piqué dóna a Espanya la primera alegria

Espanya, amb aquest seleccionador, mai s'havia estrenat amb victòria en una Eurocopa o Mundial i ahir ho va aconseguir. El partit que marca el pols a tot el campionat sempre se li ennuegava i va estar a punt de tornar a fer-ho si no és per Andrés Iniesta i Piqué. Just el jugador que més debat va aixecar en la fase de classificació, xiulat en tots els estadis espanyols pels seus propis aficionats, es va disfressar de salvador i va recordar amb la mirada perduda a la graderia de Tolosa tot el que li ha tocat viure.

El partit va presentar el plantejament esperat, un d'aquests sistemes que posen a prova la paciència de la Roja. La República Txeca va unir les seves línies, va defensar en només vint metres, va lliurar la pilota i, quan la va tenir, va poblar una zona on va entendre que podia fer mal. Sempre va tenir superioritat a l'esquena de Busquets. Un mínim error de concentració li costaria car a Espanya, que va buscar el gol de forma incessant.

L'arrencada d'un gran torneig sempre posa nervis. L'ambient, el moment únic en la carrera de molts futbolistes. Espanya va tenir presses d'inici per trobar la jugada bona. Va necessitar l'aparició de la pausa amb Iniesta i l'acceleració amb qualitat en els últims metres que va imprimir sempre Silva. Els seus laterals, Juanfran incommensurable i Jordi Alba, jugaven d'extrems. Les variants s'instal·laven en camp contrari en la recerca d'espais.

La pilota aturada va estirar a la República Txeca d'inici. Els de Pavel Vrba eren conscients de la seva menor qualitat. Ho van intentar amb Rosikcy i buscant la rematada de Necid. Només van inquietar De Gea en l'última acció del primer acte després d'un error en el fora de joc de Juanfran. La rematada la va aturar en dos temps el porter espanyol. Res va frenar la decisió presa per Del Bosque de donar per finalitzada la transició dolça. Casillas era suplent en l'inici d'un gran torneig per primera vegada des del Mundial 2002, quan la seva llegenda va començar a prendre forma.

La República Txeca va aixecar un mur que es veia difícil d'enderrocar, més encara amb un guardià com Petr Cech. Va brillar al quart d'hora, quan una guspira de Silva va inventar la passada mesurada a Morata. Va arribar en carrera, impulsat i amb tot per marcar. El xut va sortir centrat de la seva dreta al cos del porter txec.

Són accions que defineixen partits en grans cites, que canvien el rumb. La va desaprofitar Espanya que, amb el pas dels minuts, va anar tancant cada vegada més el seu rival. Silva llegia sempre bé el partit en cada pilota que tocava, Iniesta regatejava puntades per impartir una classe magistral i Morata buscava el gol de manera incansable.

Va asseure a Gebre Selassie a la mitja hora amb un bon gest del cos, però el xut creuat el va desviar amb la punta del seu guant Cech a córner. Era el moment en què rondava el gol Espanya amb més continuïtat. Nolito desbordava i assistia. Cesc no trobava la rematada, Busquets ho feia als núvols. Iniesta ho intentava des de 30 metres i Jordi Alba sorprenia a l'esquena de la defensa txeca, però Cech treia el seu xut. Segons després sortia als peus de Silva i en treia una altra a baix.

El setge va ser encara més estret a la segona meitat. Abans que Del Bosque busqués variants, Espanya va augmentar una marxa en la seva velocitat. Segons després de l'arrencada ja intimidava. La passada mesurada d'Iniesta a Morata acabava en passada enrere i aclarida de Hubnik al pal. Era l'inici de nombrosos córners que acabaven amb Nolito xutant al mur després d'un rebuig de Cech i Ramos veient com la defensa rival treia la seva.

Només havia de cuidar Espanya no despistar-se en el replegament i les accions a pilota aturada. Va ser com va patir més d'un ensurt. Als 57 minuts De Gea treia baix la rematada de Hubnik a una falta lateral de Krekcl. I vuit després el cop de cap al segon pal de Gebre Selassie el treia sota pals Cesc.

Del Bosque no va tocar el sistema però va canviar les seves peces. La lluita de Morata no va tenir premi i va deixar el seu lloc a Aduriz, al qual no van deixar de buscar els seus companys amb centrades a l'àrea. Va reclamar penal, empès en el seu primer intent, i va deixar una bonica rematada de tisora en el segon.

Passaven els minuts i augmentava el nerviosisme. Les ocasions arribaven però faltava la rematada als metres finals. No la va saber trobar Jordi Alba, totalment sol després d'una passada perfecta de Silva. I Thiago, que va entrar per a Cesc, que va trigar a xutar després de l'assistència de Nolito.

A l'àrea txeca moria el partit quan un dels innombrables intents d'Iniesta va trobar la pujada en atac de Piqué, que va rematar de cap a la xarxa. El jugador que havia estat xiulat per la seva pròpia afició durant aquest últim any en estadis espanyols, es convertia en el salvador a tres minuts del final.

Ser garrepa va tenir el seu càstig i la República Txeca va demostrar que quan més va necessitar atacar, tenia més per oferir. De Gea va salvar el triomf en el temps afegit quan Darida va xutar amb potència.