Itàlia 20Espanya
 

El cicle arriba al final

Una Itàlia molt superior desborda una desconeguda selecció espanyola i la deixa fora de forma clara de l´Eurocopa als vuitens de final · Les aturades de De Gea mantenen vius els de Del Bosque fins que Pellé, en l´afegit, sentencia amb el segon i certifica l´eliminació de la selecció

28.06.2016 | 07:36
El cicle arriba al final

Una derrota sense matisos, rotunda gairebé, va eliminar de l'Eurocopa la selecció espanyola, l'actual doble campiona del torneig. Espanya va ser apagada des del principi per Itàlia, per la seva competitivitat i el seu perfecte desplegament, doblegada sense discussió per 2-0 i només reconeixible en els minuts finals a Saint Denis. Desbordada d'inici, desapareguda hora i quart, sostinguda en el partit per tres parades de David de Gea i superada gairebé sempre, la selecció només va tenir alguna opció en els últims instants, quan va tenir tres ocasions, quan es va creuar un increïble Buffon per mantenir un camí, traçat molt abans, cap a l'eliminació. A Itàlia, dissabte a quarts, l'espera Alemanya.

Ho va merèixer Itàlia, que no només defensa. Això ho fa molt bé, però també moltes altres coses més des de la direcció d'Antonio Conte. Tenia molt clar el seu partit. Quan calia replegar-se, enrere, compactes; quan calia crear, sortida de pilota i passada entre línies; quan calia contraatacar, vertiginosa velocitat. Hi va haver molts partits en un de sol. I tots els va perdre Espanya. Per moltes advertències de Vicente del Bosque en aquests dies, el seu equip es va sentir superat tot el primer quart d'hora per ritme, amb pilota, sense ell, en una àrea i una altra, però també després amb altres connotacions, fins i tot per ambició i sempre tàcticament. Sempre va tenir Itàlia molt més definit el seu pla, els sectors on pateix Espanya, els moments per contenir, per conduir o per atacar, la passada de buscar i l'estratègia per allunyar, primer, o minimitzar, després, la connexió amb la pilota de la selecció espanyola, sense una fórmula per tenir-la, amb tot el que comporta.

«El més important és que ­siguem nosaltres», deia Del Bosque en la vigília del partit. Espanya no va ser Espanya en tot el primer temps, desbordada d'inici, amb cinc centres al voltant de la seva porteria en els primers vuit minuts, amb una sensació d'estrès constant, sense fórmula per treure de sobre al seu adversari. Ni amb la pilota, el millor acompanyant sempre d'Espanya per jugar, creure i guanyar, ni sense. Salvat primer per De Gea, amb dues autrades estupendes a rematades de Pellé i Giaccherini, incrèduls davant el desplegament del porter, el segon amb ajuda del pal, ni la baixada de revolucions posterior va resoldre els problemes espanyols. Un el tenia entre el seu centre del camp i la seva defensa; un espai fantàstic per a Itàlia i les maniobres de Pellé. Aquí, pel minut 32, encara sense una sola ocasió d'Espanya -no la va tenir en tota la primera part-, hi va haver una falta de Sergio Ramos; aquí, pel 33, Éder la va llançar amb un potent tir, centrat, com ho va ser el rebuig de De Gea, i aquí, a buscar la pilota, hi van córrer quatre futbolistes italians per un de sol d´Espanya, Piqué. Chiellini va empènyer el 1-0 cap a dins.

Un gol que havia merescut abans Itàlia i que va merèixer també després. Va volar llavors De Gea, recompost de sobres del seu error amb intervencions posteriors, per evitar el 2-0 abans del descans, del que va partir una segona part com havia acabat la primera. Amb un canvi a Espanya, Aduriz per Nolito, però amb prou feines res més. Inconstant, sense solucions, Espanya va tenir una ocasió, l'única que li va concedir Itàlia en una hora, quan Morata rematar de cap a les mans de Buffon una passada en una posició poc millorable, com també la va tenir la Azzurra, quan De Gea va guanyar, imponent, el seu duel individual contra el veloç Éder, de nou a servei de Pellé.

No va aparèixer Andrés Iniesta. Tampoc David Silva. Ni Cesc Fàbregas. Morata va tenir intenció, però es va xocar contra una paret La defensa mai va controlar ni a Pellé ni a Éder. Ni quan el seu rival es va replegar, ni amb la pilota, Espanya va ser aquest equip incontestable que fa caure al seu adversari amb paciència, amb futbol i amb eficàcia. No hi va haver rastre d'aquesta selecció espanyola menys en el tram final, quan Andrés Iniesta i Gerard Piqué van provar per fi els reflexos d´un incommensorable i etern Gianluigi Buffon, que va culminar l'eliminació d'Espanya de l'Eurocopa 2016 al costat de Pellé, autor del 2-0 al minut 91, amb dues derrotes en una setmana. La primera, amb Croàcia, un advertiment. La segona, definitiva per l'adéu del campió i la fi de l'era Del Bosque.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema