El gat salvatge formava part de la dieta dels neandertals

La troballa, feta a l'Anoia, és excepcional perquè hi ha molt pocs casos documentats de consum de petits carnívors d'aquests homínids

30.01.2014 | 17:52
En vermell, les parts de l´esquelet del gat que s´han recuperat al jaciment Abric Romaní
En vermell, les parts de l´esquelet del gat que s´han recuperat al jaciment Abric Romaní

Cérvols, cavalls i urs formaven part de la dieta habitual dels neandertals, però cada cop hi ha més evidències que apunten també al consum de vegetals, de petites preses, carnívors i recursos marins. Un estudi que recull la revista 'Quaternary International' demostra ara que el gat salvatge era part de l'alimentació de les poblacions neandertals que fa 55.000 anys van viure al jaciment Abric Romaní, a Capellades (Anoia). El fet també avala la capacitat d'aquests homínids per adaptar-se a l'entorn.

A la recerca de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) es constata que un individu adult de gat salvatge (Felis silvestris) va ser introduït a l'interior de l'Abric Romaní (Capellades, Anoia), al nivell O, d'uns 55.000 anys d'antiguitat. Allí va ser processat (amb la corresponent extracció de la pell, de la carn i de la medul·la òssia) i consumit per un grup de neandertals.

"Segurament aquest grup era de pocs individus", apunta l'arqueòloga Joana Gabucio, signant principal de l'article. Gabucio ho argumenta en el fet que la captura d'un gat salvatge "no requereix la participació de moltes persones", així com en la constatació que les restes del seu esquelet estaven totes concentrades en cinc metres quadrats. Els fòssils d'animals més grans, indica la investigadora, estan distribuïts per tota la superfície de l'abric, d'uns 275 metres quadrats.

L'equip que ha investigat el cas ha arribat a aquestes conclusions després d'haver analitzat totes les restes de gat salvatge recuperades al nivell O de l'Abric Romaní. S'ha tingut en compte la representació anatòmica, les modificacions de la superfície òssia (destacant les marques de tall), la fracturació i la dispersió de les restes, incloent-t'hi la identificació de remuntatges o encaix de les peces (és a dir, com si es fes un puzzle amb les mateixes). En total s'han analitzat un centenar de restes i totes en bon estat de conservació.

Enllaços recomanats: Premis cinema