Des que va protagonitzar la portada de la revista Interviú el novembre de l´any passat, una de les més polèmiques dels últims temps, on apareixia nua amb una estelada i una bandera espanyola, la model Montse Roura (Sant Gregori, 1994) no ha parat de viatjar i de treballar en el món de la moda. Enrere quedava la seva elecció com a Miss Facebook Espanya l´any 2013, i el segon lloc que va aconseguir en el mateix certamen a nivell mundial (va ser proclamada Dama d´Honor de Miss Facebook Universal 2013). I més enrere encara quedaven les seves antigues desfilades com a model en un centre comercial gironí. Aquella portada la va catapultar definitivament a la fama.
Tot plegat havia començat, però, molt abans, el dia que va demanar als seus pares que la inscrivissin en una escola de models de Girona. Sempre li havia agradat el món de la moda i la interpretació. Tenia només catorze anys i estava decidida a matricular-se en una escola de models. Els seus pares van intentar fer-la canviar d´idea i li van proposar que ho fes com a hobby, com una activitat extraescolar més. Com a condició va haver d´estudiar un any de piano. Poc a poc, el modelatge va anar guanyant espai a la resta de la seva vida. Va començar a treballar en un negoci de roba de Girona alhora que acabava l´Institut per començar a estudiar infermeria. Eren els seus començaments, retratats en sèries i sèries de fotografies en les quals la seva primerenca joventut encara sembla carregada de somnis i fantasies per tot aquell món de la moda en el qual es començava a introduir.
Quan li van proposar fer aquella portada d´Interviú a les portes de la consulta del 9-N, en la qual apareixia completament nua i aguantant una bandera d´Espanya i una estelada, no va pensar en el veritable abast que podria tenir. En l´entrevista que li feien, a més, es definia com a espanyola després de pronunciar la frase: «¿Independentista? Millor acompanyada». Allò va acabar de donar-li una imatge de transgressora que avui manté en parlar de religió a les xarxes, després del seu recent pas pel món islàmic, amb un viatge a Qatar. Experiència que, comenta, l´ha fet reflexionar sobre les religions en general, la islàmica i la catòlica. Ella mateixa ho confessa en aquesta entrevista: «A vegades m´agrada anar a contracorrent». Prové d´un nucli familiar «molt catòlic», com ella mateixa el defineix. Fins i tot un oncle seu està a punt d´ordenar-se sacerdot. Ella confessa sense embuts: «Sempre m´he sentit la diablessa de la família».
Ara, mesos després d´aquelles fotografies que la van fer portada d´Interviú, acaba d´arribar de Qatar, on ha passat els últims mesos com a model en el món de les motos GP. Les fotografies que la retraten semblen parlar del seu recorregut, de cert desengany acompanyat d´una nova maduresa. D´un món que no és de color de rosa: «Hi ha molts aprofitats, moltes rèmores...», assegura. Però la seva carrera continua. Ha estat treballant amb agències de Barcelona i Madrid, fent desfilades, videoclips, promocions, passarel·les, anuncis, sessions de fotografia.... Playboy l´ha fitxat també per a una sèrie de desfilades a Brussel·les. Recent arribada dels països àrabs, parla en aquesta entrevista de la seva condició de transgressora, de la seva vida a Girona i el seu pas per les passarel·les, i de la religió en general, a l´espera de la següent portada.
Montse Roura té alguna cosa de felí a la mirada. En entrar a la cafeteria on es troba amb el periodista, atreu totes les mirades. La seva somnolència, a la una de la tarda, sembla ratificar que el món de les models és el de les festes. «No he dormit en tota la nit», assegura. Sembla tímida, una mica introvertida, encara que es mostra segura en parlar del món de la moda. Hi ha professionalitat i molta feina dura en la seva carrera.
Com és la dona que hi ha darrere de la imatge de top model?
És una dona normal. Amb sentiments i moltes ganes de tirar endavant.
Té centenars de seguidors. Alguna vegada s´ha sentit assetjada?
La veritat és que no m´he considerat mai assetjada. M´encanta la meva professió i sé que implica que la gent em conegui, que pugui opinar sobre els meus treballs i que tingui curiositat per allò que faig.
Va néixer a Sant Gregori, va estudiar infermeria a Girona, treballava en un comerç de la ciutat i se la veu molt arrelada a la seva terra. Quan és lluny d´aquí, què és el que més troba a faltar?
M´encanta Girona. Passejar pels carrers del seu casc antic és un luxe, les múltiples botigues, la Devesa a l´estiu ... Quan viatjo trobo a faltar sobretot a la meva família i els amics, però també aquelles altres petites coses a les quals a vegades no donem prou importància.
Com descriuria el món de la moda?
Per a mi és un món fantàstic i divertit. Puc dir-te que he conegut moltes persones i que sempre m´he sentit còmoda, respectada i apreciada. Tinc la sort de poder treballar en aquest món i en el que m´agrada. A vegades és dur perquè hi ha molta exigència en l´aspecte físic i cal ser molt disciplinada.
Hi ha molt esnobisme en la moda?
Jo crec que hi ha molta admiració per tot el que està de moda, però depèn de cadascú i de la seva personalitat.
Què és el millor i què és el pitjor del món de les passarel·les?
El millor és conèixer gent nova, la companyonia, els viatges... El pitjor és l´enveja. Que sobra per tot arreu.
Sembla una mica més desenganyada que aquella jove que arribava a la final de Miss Facebook. O el desengany és part de la maduresa?
No sé si la paraula és desenganyada, però sí, una mica d´això hi ha. Forma part de la maduresa.
Quan va sortir aquella portada a Interviú, semblava voler trencar amb alguns motlles? És vostè una transgressora?
M´agrada la llibertat, la bona gent, la meva feina i crec que hi ha d´haver normes i una ètica. A vegades, també, m´agrada anar contracorrent. Això és ser transgressora? La portada d´Interviú va ser un treball que em va donar a conèixer a nivell nacional. D´això es tracta. El perfil públic d´un es desprèn de la teva persona i cobra vida per si mateix.
Diu que a Sant Gregori, d´on és, la gent respecta l´opinió de cadascú. Realment va ser així des que va sortir aquella portada?
Sant Gregori és un poble amb poc més de dos mil habitants, respectuosos i treballadors. Ells saben que em sento catalana i que Interviú va ser un treball més dins de la meva carrera.
Segons m´informen, ha treballat a Qatar com a model en el món de les motos GP. Com ha estat?
Ha estat una experiència estupenda. Qatar és un país completament diferent del nostre, amb costums i tradicions molt arrelades. El primer que em va cridar l´atenció és la forma de vestir: els homes amb túniques blanques i turbants, i les dones amb burca negra. Les maneres són molt estrictes. No es pot parlar alt en públic, portar roba ajustada... La religió està molt present en les seves vides.
Només als països àrabs?
La societat sembla avançar molt més de pressa que les religions. És com si les religions no li seguissin el pas. Es retarden. M´oposo a que marquin les normes.
Tinc entès que prové d´una família «molt catòlica»...
Amb un oncle seminarista... Dec ser la diablessa de la família. No obstant això, em donen suport. Fins i tot el meu oncle em va felicitar per aquella portada.
Acaba de tornar de Qatar. Què va ser el primer que va fer en arribar al país?
El primer que vaig fer va ser trucar a la meva família. Tenia moltes ganes de veure´ls, d´estar a casa, de dormir al meu llit, de jugar amb el meu gos i el meu gat i de menjar un bon peix que fa la meva mare.
Com es veu d´aquí a uns anys?
M´agradaria continuar treballant i viatjant. Dins d´aquest món hi ha des de sessions de fotografia a televisió... M´agrada tot! El meu objectiu és anar creixent i aprenent. Sempre.
