Justo Molinero: «De moment sóc etern, no penso en la jubilació»

Té 67 anys i en fa més de trenta que saluda cada matí des de Ràdio Tele Taxi amb el seu "hola ¿cómo estamos?" i punxant Antonio Molina i Isabel Pantoja, que és la música que més li agrada i la que més li demanen els seus oients

10.04.2016 | 11:41
Justo Molinero

Acaba de debutar com a actor i li sobra temps per embrancar-se en baralles dialèctiques, com una de recent amb el diputat d'ERC Gabriel Rufián, exposar les seves idees sobre la independència en un llibre o tirar endavant una empresa de comunicació que ha esquivat la crisi "gràcies a la gent gran".

Vostè presideix el Grup Tele Taxi, dedicat al negoci dels mitjans de comunicació i de la música, dos sectors molt castigats per la crisi. Com s'ha enfrontat la recessió?

A la ràdio hem patit les empentes de la crisi, però nosaltres vam tenir la gran sort, al seu moment, d'escorar-nos cap a l'oient més gran, perquè jo vaig pensar que patiria menys la crisi que els joves, i ens ha anat bé. Fem la ràdio per a ells, i ells ens responen. A la meva gent jo no la abandonaré mai. Ni ells a mi, perquè el meu públic és molt fidel.


Acaba d'estrenar una obra de teatre a Barcelona i ha aconseguit omplir el teatre en funció doble, malgrat que aquell dia jugava el Barça contra el Reial Madrid. Com ha estat l'experiència?

Ens hem ajuntat uns quants amics i hem fet aquest espectacle amb molta il·lusió. Jo no havia estat abans sobre l'escenari, però m'agrada el món. Ens ha anat molt bé i ho seguirem fent. És com a la ràdio, però a la ràdio sempre està el teló baixat, no veus la gent, te la imagines. A la gent li passa igual, fa molts anys que ens escolta però no ens ha vist mai. Aquí ens veiem els uns als altres i és molt emocionant.


Què farà el seu públic quan es jubili?

De moment jo sóc etern. No ho tinc pensat.


La ràdio té futur?

La ràdio té un futur molt gran, ens han intentat enterrar moltes vegades, quan va néixer la tele i poc després, però la ràdio sobreviu a tot això. Ara ve un nou enemic gran a batre, les noves tecnologies, però jo crec que tot el que sigui arribar a la gent és bo, que les notícies arribin per un lloc o per un altre és bo, que la música i les emocions arribin per un lloc o per un altre és bo. No crec que la ràdio pugui desaparèixer per les noves tecnologies.


Quina relació té amb les noves tecnologies?

Nosaltres intentem no perdre pistonada. Hem digitalitzat tota la nostra discoteca. Tota la tecnologia que pugui suposar qualitat per a l'oient, la aprofitem. Per exemple, tenim gent més gran que ens truca i ens canta un tram de la cançó però no saben el títol; ara, amb els ordinadors, trobem la cançó, és molt útil. Això s'ha d'agrair a les tecnologies. Tant de bo els polítics les apliquessin més. Alguns no envien ni missatges de mòbil; o et mous o no existeixes.


Què opina de la política de comunicació dels responsables públics a Catalunya?

Nosaltres hem passat moltes fatigues per tirar endavant la ràdio. La gent diu que a mi m'han regalat les llicències, però jo les tinc perquè les he comprat o les he guanyat a concursos en què estàvem per davant amb molta diferència, perquè d'altra manera, ens quedàvem sense elles. A la ràdio ara tenim el territori ben cobert.

A la televisió no ens va anar bé. No ens van donar Barcelona, encara que ens ho havien promès. Se la van donar a una empresa de tarot que avui dia ni existeix, però no passa res. Si el problema que tenia Catalunya era que es veiés Tele Taxi Televisió, ja no tenen aquest problema. Sembla mentida que posar una cançó de Juanito Valderrama sigui un problema.


Això va succeir durant el govern d'Artur Mas. Té alguna cosa que retreure-li?

Jo no he de tenir ni bona ni mala relació amb Mas. Si vol que l'entrevisti, que vingui. Aquí han vingut Pujol, Maragall, Montilla i vindrà Puigdemont. La gent diu que jo era amic de Pujol perquè li vaig fer una entrevista. No, jo no faig entrevistes amigables, els pregunto el que preocupa a la gent. Després diuen que ens tanquen la televisió, doncs que ens la tanquin. Quin és el problema?, no ho entenc. Hi ha unes normes del CAC (Consell Audiovisual de Catalunya) que es compleixen. Jo estic obligat a posar un percentatge de música en català m'agradi o no m'agradi, i la poso. A la tele igual. Per tant, no sé a què tenen por. Estic molt dolgut i, com es diu aquí a Catalunya, molt "decebut".


També l'ha decebut Jordi Pujol?

Pujol em va ensenyar el sentit de pertànyer a un territori, a estimar un país. Vaig aprendre a estimar Andalusia a Catalunya, veient com Pujol estimava el seu país. La frustració (després de la seva confessió de tenir un compte a Andorra) ha estat total. Jo vaig confiar, i no només jo. Després, em va defraudar.


Li sembla malament que l'obliguin a emetre un percentatge de cançons en català en les seves emissores?

Jo he vingut aquí a complir la llei, no a fer-la. Però li dic una cosa, si ara mateix es fes un referèndum per la independència, el no a la independència arrasaria, però cal pensar que cada dia moren 100 persones que votarien que no i neixen 100 que votarien que sí, perquè això és una cosa que s'inculca en els col·legis. A mi m'agradaria que també s'inculqués el que ens uneix, no només el que ens separa.


L'actual política educativa catalana va donar els seus primers passos amb CDC, quan vostè militava en aquest partit.

Jo hi vaig militar, aquest va ser un dels errors grans que vaig cometre. M'ho van demanar, jo vaig pensar que així callarien i jo podria fer el que volgués. Ells em van fer de Convergència, els vaig fer cas, vaig ser tonto, i quan em vaig adonar, em vaig donar de baixa.


El partit en el qual vostè va militar ara defensa la independència de Catalunya. Vostè és independentista?

Jo no sóc independentista ni ho seré, però crec que no només Catalunya, sinó Andalusia i tots els territoris, han de tenir dret a decidir, però jo prefereixo el que ens uneix que el que ens separa.

Miri, aquesta Setmana Santa he estat a Andalusia i he pogut veure que allà cada vegada tenen més mania als catalans. Cal viatjar més. Si vinguessin a Catalunya, veurien que la imatge és molt diferent.


Què opina dels polítics d'avui dia?.

No escolten la gent. Tenen miopia. Ells viuen en un lloc i la ciutadania en un altre. Avui dia, votes un i després governen altres que s'ajunten per repartir-se el poder. Entendria que governés un partit majoritàriament votat amb un altre menys majoritàriament votat, però també molt votat, però aquí s'ajunten tots contra un i això no pot ser, i això passa a Catalunya i a Espanya, perquè no som tan diferents.

Els polítics creuen que la gent és tonta. Pensen que si posen a algú amb cert origen atraurà els votants de l'àrea metropolitana, quan aquí la gent vota a qui li arregli els problemes.


Es refereix a Gabriel Rufián (ERC), fill d'andalusos?

El que va dir Rufián em va caure malament perquè la paraula xarnego s'ha utilitzat a Catalunya en to despectiu. Jo ho vaig patir molt en els seixanta, després afortunadament va desaparèixer, i ara ve ell a posar-la de moda, a desenterrar-la, quan ell segurament no ho ha patit, ningú li ha dit xarnego. Segurament no havia d'haver-li dit el que li vaig dir, però no em va agradar el que ell va dir. Ell no entén el que li va passar als seus pares, que van haver de deixar casa seva i els seus éssers estimats. Que utilitzi aquesta paraula algú que sap que els seus pares van passar per això, em sembla pitjor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema