"Fosc, horrible i depriment". Així descriu Julia Roberts la història original de 'Pretty Woman', una cinta que va complir 25 anys el passat any i el primer guió del qual distava molt del conte de fades que es va convertir en la comèdia romàntica per excel·lència i al seu protagonista en la 'Núvia d'Amèrica'. 'Pretty Woman', dirigida per Garry Marshall que ha mort als 81 anys d'edat, va marcar un abans i un després al cinema i en la vida dels seus actors.

Després van arribar 'Cuatro bodas y un funeral', 'Algo para recordar', 'La boda de mi mejor amigo', 'Novia a la fuga'.... però 'Pretty Woman' va ser sens dubte el títol el gran èxit del qual va deslligar la febre per les comèdies romàntiques en els noranta. Una febre que arriba fins als nostres dies.

Però és més que possible que tot hagués estat bastant diferent si 'Pretty Woman' hagués vist la llum segons va ser concebuda: una pel·lícula de baix pressupost amb un to molt menys amable i edulcorat del que finalment es va estrenar als cinemes.

Una versió molt sòrdida allunyada de la història d'aquesta prostituta que coneix a un amable home ric que li ensenya com respectar-se a si mateixa, la converteix en una mena de princesa moderna i del que s'enamora perdudamente.

I les diferències es marquen des del títol. Al principi, segons revela un especial de Tmc.com, la pel·lícula havia de portar el títol de '3.000', en referència al preu que el milionari de torn, Richard Gere, paga per contractar els serveis d'una prostituta (Julia Roberts) durant una setmana.

I el guió dista molt del que després vam veure als cinemes. En el llibret original, obra de J.F. Lawton ('Cannibal Women in the Reclamat Jungle of Death', 'Alerta màxima') el personatge de Roberts, la prostituta Vivian Ward, havia de ser una drogoaddicta maleducada i amb mal caràcter. El mateix succeïa amb el de Richard Gere, l'elegant milionari Edward Lewis, un home guapo però horrible i també malhumorat molt llunyà al príncep blau que se'ns presenta en la pel·lícula.

La pròpia Roberts descriu el guió original com "molt fosc i depriment". "És una història terrible sobre dues persones horribles i el meu personatge era una addicta a les drogues, malhumorada, malparlada, una puta maleducada que tenia una experiència d'una setmana amb un home malparlat, malhumorat i també maleducat però molt ric i guapo. Era una història esborronadora i lletja sobre aquestes dues persones", assenyala.

Sis reescriptures de guió

Aquesta visió, molt més realista del que sol passar entre un home ric i una prostituta va ser bastant polida una vegada que Touchstone Pictures, propietat de Disney, va adquirir el projecte. El guió va passar per sis reescriptures abans de convertir-se en el conte de fades en el qual els dos protagonistes "van viure feliços i van menjar perdius" que va convertir a Julia Roberts en una megaestrella.

Així, després de fer dues reescriptures del llibret, i de negar-se a oferir el final optimista i edulcorat que reclamava Touchstone, Lawton va ser acomiadat i un altre escriptor, Stephen Metcalfe, va ser contractat per fer un quart borrador. Tampoc va convèncer Robert Garland va realitzar la cinquena reescriptura i Barbara Benedek la sisena i definitiva.

"He sentit rumors que estaven pensant en la meva contractació de nou, però això mai va succeir", revela Lawton, el primer guió del qual contenia algunes perles com aquestes:

- Vivian és una prostituta drogoaddicta que es passa les sis primeres pàgines del guió treballant carrers i comprant droga.

- Edward no beu perquè "el seu fetge es va podrir".

- Edward i Vivian es besen a la boca des del primer moment.

- Vivian es compromet a ser la senyoreta de companyia d'Edward durant tota la setmana només per 2.000 dòlars. Xifra que ampliarà fins als 3.000 després que ell li prohibeixi fumar crack mentre sigui el seu acompanyant.

El veritable final de Pretty Woman

Les diferències es van fent més grans a mesura que s'apropa el final de la pel·lícula. El guió original de 'Pretty Woman' comptava amb un desenllaç bastant sòrdid i molt allunyat del final de conte protagonitzat per Gere i Roberts.

En el llibret de J.F. Lawton Edward i Vivian surten de l'hotel junts en una limusina, primer per viatjar des de Beverly Hills fins a Hollywood per deixar Vivian als carrers i després fins a l'Aeroport Internacional de Los Angeles perquè Edward torni a Nova York.

I el comiat entre prostituta i milionari no és ni molt menys romàntic. Vivian desferma la seva ira per haver de retornar l'abric de pells que era de lloguer, fet al que que cal afegir la gran rabieta final que arriba quan és conscient que Edward es va de nou amb la seva núvia a Nova York.

I és que Vivian sí havia desenvolupat veritables sentiments per Edward, però no era corresposta. El milionari li tira, literalment, els seus 3.000 dòlars a la vorera després de llançar-la fora de la limusina. Però llavors apareix Kit (Laura San Giacomo) la millor amiga de Vivian, la consola i... se'n van a Disneyland.

Comparin vostès mateixos...