Google reclama a un nen d'Alacant més de 100.000 euros

Volia ser 'youtuber' i va obrir un compte en AdWords sense adonar-se que estava encarregant publicitat

04.10.2016 | 07:14
Detall d´una factura de Google AdWords

Google ha carregat en el compte d'un nen de 12 anys de Torrevella (Alacant) més de 100.000 euros en concepte de publicitat de la seva pàgina web. Tot a causa d'un error i per la facilitat amb la qual es poden contractar aquests serveis a través d'internet sense limitacions, segons ha explicat la seva família, que ha posat l'assumpte en mans d'un advocat. El menor va obrir un compte en Google AdWords a mitjan agost passat, amb l'ajuda d'un amic de 15 anys. El seu objectiu era cobrar pels continguts que anava a difondre a través de les visites d'usuaris i la publicitat que aquests anessin inserint al seu web, dedicada a la música. Almenys això és el que els nois creien que estaven fent.

Tots dos pretenien emular els youtubers més coneguts del país, i com en el conte de la lletera internauta, ja es veien amb milions de subscriptors, envoltats de fama i diners. Però ni un ni l'altre es van adonar d'un petit matís en aquest negoci que pensaven rodó. El resultat: en poc menys de dues setmanes han ordenat al compte bancari que van associar a la seva pàgina la despesa de quantitats astronòmiques per publicitar-se ells. En efecte, el compte que van obrir no era per rebre retribució. Era per pagar per la inserció de publicitat.

AdWords és el servei de la poderosa multinacional per promocionar i posicionar continguts a la web. Els usuaris abonen serveis a la firma per situar anuncis en els llocs de la web més oportuns a fi de captar visites o situar els seus continguts en zones preferents en les cerques. Els internautes llavors visiten aquestes webs que es publiciten a través d'una campanya amb un límit de pressupost. En aquest cas molt elevat.

El tràmit per contractar aquesta forma de publicitat és molt senzill, segons va confirmar la pròpia assistència tècnica de Google. Només és necessari aportar un compte de correu, un compte corrent i la pàgina web que es pretén publicitar, en el cas de particulars. És evident que ho pot fer un nen. Encara que en el cas de les empreses sí que es sol·licita un CIF. El nen, amb l'ajuda del seu amic, va obrir el compte lliurant aquestes dades. El pas definitiu va ser el d'aportar el número de compte bancària, que corresponia a la seva pròpia cartilla d'estalvi, com a titular. Només amb aquesta informació, sense facilitar un DNI ni verificar la seva edat ?segons la versió de la família?, el nen va poder començar a operar. Que els continguts es limitessin a una pàgina web molt "bàsica", la difusió d'un compte de Twitter dels dos amics o l'anunci aïllat d'un bar lligat a un dels dos, no va fer sospitar a la multinacional tecnològica.

La mare: "Vaig pensar que era cosa de criatures"

La mare del petit, Inma Quesada, explica que el seu fill, que estudia primer d'ESO, va començar a explicar que anaven a comprar un "munt" de coses amb els diners que estaven guanyant amb internet, inclosa una mansió. "No li vaig fer molt cas. Vaig pensar que era cosa de criatures", comenta, "em va dir que volia ser youtuber".

Res estrany tenint en compte que és al que es volen dedicar la majoria d'adolescents. Va ser a principis del mes d'agost quan el banc va alertar a Quesada dels càrrecs anòmals que estaven arribant des de Google Ireland, seu de l'empresa a Europa. Alertes que arribaven als mòbils del nen i que, pel seu llenguatge, fàcilment es podien confondre amb comunicacions de pagament. Alguns per import de 50 euros, uns altres de 100, 150, 638 o 915 euros, passant pels 1.500, fins als 18.000 en una setmana. Simple xavalla comparat amb l'últim que es va registrar dilluns passat 26 de setembre: 78.000 euros. En total, en menys d'un mes, la família del menor deu a Google Ireland la xifra de més de 100.000 euros, pel que sembla, en sol·licituds de publicitat dels continguts de la pàgina creada pels dos amics.

Un lloc web casolà i molt rudimentari, i els continguts del qual van fer desaparèixer a corre-cuita en desactivar el compte quan els seus pares van començar a demanar explicacions. Els joves youtubers s'havien ficat en un bon embolic. Els pares no s'expliquen com és possible que un nen hagi estat capaç d'ordenar aquesta despesa sense que saltessin les alertes en la signatura que ofereix aquest tipus de serveis. Sobretot pels ingenus continguts de la pàgina web dels nois, allotjada a més en un proveïdor gratuït.

Quan la família, amb escassos recursos, va contactar amb un informàtic de Torrevella, Francisco Pacheco, els va alertar de la gravetat de l'assumpte i de les responsabilitats derivades de la "iniciativa", aquest "joc de nens 2.0" i d'enfrontar-se a la reclamació d'una de les empreses més poderoses del món. Tant Pacheco com el lletrat Fernando Fraile s'han prestat a ajudar-los de forma altruista.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema