El Papa autoritza a absoldre l'avortament de manera indefinida

?La disposició era vigent durant l'Any Sant de la Misericòrdia, que es va cloure diumenge passat

22.11.2016 | 00:37

efe ciutat del vaticà

n El papa Francesc va anunciar ahir que els sacerdots podran absoldre del pecat de l'avortament de manera indefinida, una disposició que havia autoritzat només durant l'Any Sant de la Misericòrdia que va concloure diumenge. Així es llegeix a la carta apostòlica Misericòrdia et misera, el document de conclusions del Jubileu extraordinari que va instituir el pontífex i en què dóna les indicacions perquè els catòlics continuïn aquest temps de la misericòrdia, la reconciliació i el perdó.

«Perquè cap obstacle s'interposi entre la petició de reconciliació i el perdó de Déu, d'ara en endavant concedeixo a tots els sacerdots, en raó del seu ministeri, la facultat d'absoldre els que hagin procurat el pecat d'avortament. Com havia concedit de manera limitada per al període jubilar l'estenc ara en el temps», escriu el pontífex en la missiva.

Segons la doctrina catòlica, l'avortament és un pecat greu que comporta excomunió i fins ara un sacerdot només el podia absoldre després de ser autoritzat per un bisbe o el mateix pontífex. No obstant la concessió del perdó, Francesc emfatitza «amb força» en la seva missiva que «l'avortament és un pecat greu, perquè posa fi a una vida humana innocent». Però afegeix que «amb la mateixa força» pot afirmar que «no hi ha cap pecat que la misericòrdia de Déu no pugui assolir i destruir, allà on troba un cor penedit que demana reconciliar-se amb el Pare».  «Per tant, que cada sacerdot sigui guia, suport i alleujament a l'hora d'acompanyar els penitents en aquest camí de reconciliació especial», afegeix.

 En aquesta carta en què convida a renovar el temps de perdó, reconciliació i caritat amb els més necessitats, Francesc també estén altres disposicions que havia autoritzat durant el Jubileu com la de la concessió d'absoldre els pecats als sacerdots de la Fraternitat de Sant Pius X, els anomenats lefebvrians. Francesc justifica aquesta decisió «pel bé pastoral d'aquests fidels» i perquè «es pugui recuperar amb l'ajuda de Déu, la plena comunió», en el que s'entén com una mà estesa als seguidors de Marcel Lefebvre, que no reconeixen les novetats introduïdes en el Concili Vaticà II, per la qual cosa estan fora de l'Església des de 1988.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema