n Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) han identificat per primera vegada en éssers humans un gen implicat en el processament del so, de manera que han descobert que hi ha diferències genètiques en el processament dels senyals acústics. La investigació, que publica la revista científica Journal of Neuroscience, ha detectat diferències genètiques en l'eficàcia amb la qual el colicle inferior, una estructura subcortical del cervell, codifica els senyals auditives.
Aquests resultats serviran per aprofundir en la comprensió del sistema auditiu i de les diferents patologies que tenen a veure amb la codificació del llenguatge, com la dislèxia, l'autisme o el trastorn del processament auditiu central.
La investigació ha estat liderada per Carlos Escera, director de l'Institut de Neurociències de la UB i catedràtic de Neurociència Cognitiva del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia, amb la col·laboració de Lenka Selinger, Katarzyna Zarnowiec, Marc Via i Inmaculada C. Clemente, tots ells investigadors del Grup d'Investigació de Neurociència Cognitiva (Brainlab) de la UB.
El colicle inferior és una estructura del sistema auditiu que actua de filtre o punt d'integració per descodificar els sons exteriors, i que en funció de l'experiència de l'individu es va modulant o afinant. «Estudis recents en animals mostren que la serotonina a l'espai sinàptic influeix en aquesta codificació del so, per la qual cosa la presència d'aquest neurotransmissor ajuda a que les neurones siguin més fines i precises a l'hora de filtrar la informació que arriba al colicle inferior», ha explicat Carles Escera.
Resposta als estímuls
Amb l'objectiu de descobrir aquesta correlació en éssers humans, els investigadors van estudiar el genotip de 58 voluntaris per analitzar la presència de 5-HTTLPR, un polimorfisme genètic que modula la serotonina a l'espai sinàptic. Després, els participants van ser sotmesos a un estímul repetitiu -la síl·laba /ba/- i es va registrar amb un casc d'elèctrodes la resposta de les neurones del colicle inferior.
«Es tracta de la gravació d'una resposta específica denominada resposta de seguiment de freqüència. És a dir, quan es presenta un estímul amb una freqüència característica i dins d'un rang determinat -en aquest experiment, la síl·laba /ba/-, les neurones del colicle reaccionen i sincronitzen la seva resposta fisiològica a la de l'estímul», va detallar ahir Lenka Selinger.
Els resultats mostren que les neurones de les persones amb la variant al·lèlica curta del polimorfisme 5-HTTLPR, i per tant, amb més disponibilitat de serotonina a l'espai sinàptic, es van sincronitzar amb més precisió a l'estímul que la resta de participants.
