Una mort lluminosa perquè l'ha precedit una vida plena de claror. Dilluns al vespre, els mitjans llançaven la notícia de la defunció del Bisbe Mons. Xavier Echevarría, prelat de l'Opus Dei. Ha mort el dia de la Mare de Déu de Guadalupe, que, juntament amb Sant Josepmaria Escrivà i el Beat Álvaro del Portillo havien anat a veure amb una serena intensitat d'amor que mai ha defallit.

Un gironí pot tenir una idea bastant aproximada de la seva personalitat a través dels seus escrits. Es poden llegir en digital a la pàgina web de l'Opus Dei, on cada mes penja una llarga carta «a les seves filles i als seus fills» i a tothom que l'interessi. Escriu amb l'ànima. Jo diria que sense novetats sobtades, perquè tradueix amb sobreabundància del cor el pensament, la vida i les obres del Fundador.

El que sí he observat i comprovat, en la pròpia experiència deficient, és que els seus escrits i també la seva paraula no expressen novetats personals. Està clar que embolcalla les seves idees mare amb uns conceptes teològics fruits de la seva maduresa intel·lectual i d'una experiència cristiana i de santedat personal que corprèn. Però no vol dir res de nou. Vol endinsar en l'esperit i el cor dels que el llegeixen o l'escolten la ferida profunda i joiosa de la vocació a la santedat en la vida ordinària.

És un home que parla des de la paternitat sacerdotal, que no pot ocultar que estima molt, que estima a tothom, malgrat tot, i amb joia, que transforma les persones perquè el seu pensament és el mateix pensament que el de Sant Josepmaria, una flama que empeny de dins cap enfora, que transforma la nostra petita vida en una aventura d'amor.

Un amor que neix de la ferida oberta del Cor de Crist i que dinamita el mal amb una voluntat creixent de fer el bé. La seva mort afligeix com la d'un consanguini. Però té una lluminositat plena d'agraïment i d'afecte perquè ha sembrat el missatge arreu del món ajudant cada persona a ser fidel a la seva pròpia vocació.