Un equip de científics espanyols treballa per primera vegada en un «jaciment verge» en l'estudi de l'evolució humana a la conca de Rift, a Eritrea, al costat de científics d'aquest país, segons va detallar Eudald Carbonell, codirector dels jaciments d'Atapuerca, que ahir va viatjar a aquest país africà. L'arqueòleg gironí va explicar que es tracta d'una tasca «apassionant i poc coneguda» en un lloc a 400 quilòmetres d'on Johanson va trobar el 1974 restes d'un homínid de fa uns tres milions d'anys, fet que va revolucionar els estudis sobre l'evolució humana, que fins llavors indicaven una aparició més recent d'aquesta família de primats.

Carbonell va precisar que la zona no havia pogut ser excavada perquè es trobava en una àrea amb conflictes bèl·lics gairebé permanents, encara que un equip de científics hispà-eritreu del qual ell mateix forma part fa cinc anys que hi realitza prospeccions. Aquest primer equip espanyol que treballa en una zona sense explorar des del punt de vista de l'evolució humana a l'Àfrica ha trobat ja sediments de fins a cinc milions d'anys i està buscant indicis de presència de fòssils que permetin completar la seqüència més enllà del milió i mig d'anys d'antiguitat dels trobats a Atapuerca.

Noves visites a Atapuerca

Els jaciments d'Atapuerca començaran a oferir el pròxim estiu visites especialitzades que permetin conèixer detalls de l'evolució de la serra pel que fa a coves, botànica i fauna, segons va anunciar en la mateixa presentació el director de la Fundació Atapuerca, Eudald Carbonell.

En roda de premsa després de la signatura d'un conveni per realitzar un sender que connectarà les dues parts fonamentals dels jaciments i serà clau per a aquestes visites, subscrit amb la Fundació Caixa Burgos i l'Obra Social de La Caixa, el també codirector dels jaciments va afirmar que en breu començarà la selecció dels guies més adequats per a cada tipus de visita, als quals s'oferirà una formació especial.

Juntament amb la limitació de visites a un màxim anual de 100.000, les visites especialitzades són un dels eixos estratègics per mantenir i millorar la qualitat de les visites a Atapuerca, enfocat a l'any 2020. Tot i que els recorreguts començaran ja aquest estiu, el 2020 esperen oferir en condicions òptimes visites botàniques per conèixer la vegetació actual i la que hi va haver a la serra fa un milió d'anys; zoovisites, també enfocades a aquest tipus de comparativa; i espeleovisites, en què es podrà accedir a part de la cova de 3 quilòmetres que hi havia a Atapuerca, part situada a l'aire en la Trinxera del ferrocarril.

El sender, d'uns 600 metres de longitud, que es construirà gràcies al conveni firmat ahir, permetrà completar un tram ja existent i connectar la part sud dels jaciments amb el vessant nord, mitjançant una passarel·la, de manera que es podrà accedir a una antiga pedrera que es convertirà en un centre d'interpretació de fauna i flora actual i prehistòrica.