l dia 18 començà l'octavari de pregària per la unitat del cristians. Per això aquest dies, i especialment aquest diumenge, cal pregar intensament per aquesta intenció. Ens cal fer ben nostra la pregària de Jesucrist que trobem a l'evangeli de sant Joan: «Pare sant, amb el vostre poder guardeu els que vós m'heu donat, perquè siguin u com ho som nosaltres... Prego pels qui creuran en mi... que tots siguin u. Que estiguin en nosaltres, Pare, com vós esteu en mi i jo en vós. Així el món creurà que vós m'heu enviat».

Al llarg de la història, a causa d'incomprensions, manca de diàleg, influències polítiques, egoismes i protagonismes personals s'han produït les ferides de la divisió.

Cal pregar, però cal també reflexionar sobre el que ha significat la divisió dels cristians, sobre el moment actual del moviment ecumènic vers la unitat i evitar, alhora, divisions en la nostra pròpia Església i en les nostres comunitats, tot valorant el do de la unitat.

A més, cal tenir present que enguany les esglésies luteranes celebren que fa 500 anys que el seu fundador, Luter, promulgà les seves afirmacions teològiques que finalment trencaren la comunió dins l'Església Catòlica. Cal distingir entre ecumenisme i diàleg interreligiós. És a dir, entre la relació i lligam entre els qui professem la mateixa fe en Crist en diverses esglésies i els qui professen d'altres religions. Aquesta setmana tenim presents tots els qui creiem en Crist.

Una de les principals finalitats del concili ecumènic Vaticà II és la de restablir la unitat entre tots els cristians.

Crist va iniciar l'Església una i única. I, en canvi, la història ens ha dividit, i avui hi ha moltes comunitats cristianes dividides i enfrontades entre si.

Aquesta divisió és clarament: 1) contrària a la voluntat del Senyor, 2) és un escàndol per al món, i 3) dificulta enormement la causa de l'evangelització en el nostre temps (Vaticà II: Decret sobre l'Ecumenisme).

Entenem per ecumenisme aquells esforços que avui es fan per inspiració de l'Esperit Sant, per mitjà de la pregària, el diàleg i l'acció per arribar a aquella plenitud d'unitat que vol Nostre Senyor Jesucrist. S'ha de partir d'allò que ja ens uneix, i no de les polèmiques que ens separen. [...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).