Bimba Bosé mor als 41 anys a conseqüència del càncer de mama que patia des del 2014

La cantant, model i artista multidisciplinària va ser la musa del modista David Delfín i sempre va mostrar una actitud positiva contra la malaltia

25.01.2017 | 07:11
Bimba Bosé mor als 41 anys a conseqüència del càncer de mama que patia des del 2014

La cantant, model i artista multidisciplinària Bimba Bosé, de 41 anys, va morir ahir, a Madrid, després d'una llarga lluita contra el càncer de mama, una malaltia que patia des de fa més de dos anys. Envoltada de les seves filles i família més propera, la neboda del cantant Miguel Bosé i filla de Lucía Dominguín Bosé va morir a l'hospital Ramón y Cajal, on va ingressar dimarts passat procedent de Sotogrande (Cadis), on vivia retirada des de feia uns mesos.

L'artista, que patia metàstasi en ossos, fetge i cervell, va confirmar la seva malaltia, al maig de 2014, amb una fotografia al seu perfil de Facebook, en la qual apareixia amb un mocador que li cobria el cap, senyal del tractament al qual s'estava sotmetent. Durant la malaltia, contra la qual va lluitar al costat de la seva actual parella, el també model i DJ anglès Charlie Centa, la musa del modista David Delfín, el seu gran amic, sempre va mantenir una actitud positiva i va continuar treballant durant tot el temps que va poder, sense perdre el somriure, convençuda que venceria el càncer.

La néta del torero Luis Miguel Dominguín, que al maig de 2014 es va sotmetre a una mastectomia de la mama esquerra, va desfilar mesos després, al setembre d'aquest any, a la Mercedes-Benz Fashion Week Madrid per al dissenyador David Delfín, amb diversos models que evidenciaven la pèrdua del pit. La cantant, que va exercir la seva professió de model fins l'estiu passat, era mare de dues filles, Dora i June, de 13 i 5 anys, fruit de la seva relació amb Diego Postigo.

Una «nena» amb veu pròpia

Hereva d'una llarga nissaga d'artistes que van abraçar amb èxit gairebé tots els pals, Bimba Bosé (la «nena», en italià) va insistir durant la seva carrera a traçar un camí propi, constant i agosarat, ja fos com a cantant, DJ, actriu, dissenyadora o model, fins i tot en la manera d'afrontar les petjades del càncer. A la família, deia aquesta dona nascuda com Eleonora Salvatore, cal mantenir-la en una «propera llunyania» i guiar-se per l'«instint» en determinats moments. «No m'agrada repetir patrons, però sí quedar-me amb allò bo. Cal aprendre del passat», afegia.

Néta del torero Luis Miguel Dominguín i neboda d'un altre famós músic i Bosé, Miguel, el seu afany no va significar mai renunciar a les arrels, com demostra el fet que portés orgullosa el cognom de la seva àvia, Lucía, musa de Michelangelo Antonioni i miss Itàlia 1947, de qui va heretar el seu particular cànon de bellesa, la seva pulsió creativa i el seu gust per transitar pels límits de l'establert.

També d'ella es va dir sovint que era «la musa de ...». «No em sento musa, aquest és un projecte en el qual he crescut molt», precisava a propòsit del seu fructífer pas per la marca Davidelfin, que va crear el 2001 al costat del dissenyador que li donava nom i els tres germans Postigo, Deborah, Gorka i el seu exmarit i pare de les seves dues filles, Diego.

De manera independent va presentar el 2013 la seva primera col·lecció a la Mercedes Benz Fashion Week de Madrid, sense el parapet del que, al final, va ser el seu company més inseparable, David Delfín, al costat del qual va patir de forma paral·lela el càncer i al que va veure rebre fa només uns mesos el Premi Nacional de Disseny de Moda Espanya 2016. De la seva mà va traçar imatges emblemàtiques, com la de la desfilada de la Passarel·la Cibeles de 2002, amb el pit a l'aire, el cap embolicat en una caputxa i, al coll, una soga, abillament que es va convertir en el tema de la temporada.  Anys més tard tornaria a descobrir-se el pit en una altra imatge icònica i revolucionària, mostrant les cicatrius de la mastectomia a què es va sotmetre el 2014.

 Darrere de tots els seus projectes, sempre hi havia «una necessitat profunda d'expressió», també quan es va embarcar en la música al costat del grup The Cabriolets -amb els quals va actuar a Figueres, dins l'Acústica, el setembre de 2010-, sent ja un rostre més que conegut a la moda. Ja havia testat els seus dots musicals sent una adolescent al costat de Rafa Sánchez (de La Unión) i al costat del seu oncle Miguel Bosé, però el seu posicionament darrere el micròfon es va vestir gairebé sempre al marge de les fórmules de l'èxit comercial evident.

Va debutar cantant una versió de Como yo te amo, de Rocío Jurado, i en els seus enregistraments abundar l'anglès, amb una barreja de pop, rock, soul i rythm & blues, conjugant el sabor de segells clàssics com Motown i Blue Note. En el record quedarà la seva reeixida col·laboració amb el seu oncle en un dels grans èxits de Papito (2007), la millor versió de Como un lobo.

  Fins i tot va escriure un llibre sobre la seva experiència com a mare, faceta en la qual, curiosament, es revelava com «molt clàssica». «Em costa dir no a la feina. Gaudeixo molt del que faig», solia comentar l'artista, que també va provar a pujar a les taules amb un espectacle que celebrava els seus orígens italians i el cinema, on va participar en el biopic sobre Jaime Gil de Biedma, El cónsul de Sodoma (2009) i a Julieta (2016) de Pedro Almodóvar, una petita col·laboració que va constituir una de les seves últimes aportacions.

«Bon viatge, Bimba»

El dol de Miguel Bosé per la mort de la seva neboda Bimba va quedar reflectit en un missatge de comiat que el conegut músic va publicar a les seves xarxes socials i en el qual es refereix a ella com la seva «filla». «Bon viatge, Bimba, la meva còmplice, la meva companya, el meu amor, la meva filla estimada» va escriure en el seu perfil oficial de Twitter. 

A més, la família va demanar en un comunicat «respecte a la seva privacitat en aquests difícils moments» per donar el seu últim adéu «en la més estricta intimitat» a Bimba, després d'una lluita contra el càncer «llarga, valent i heroica», i agraeix «profundament les mostres d'afecte rebudes en aquest temps».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema