la candelera

28.01.2017 | 00:25

ijous, dia 2 de febrer, celebrem la festa de la presentació de Jesús al temple de Jerusalem, tal com manava la llei jueva que calia fer amb els infants. Popularment, aquesta diada s'anomena la Candelera. Precisament recordant aquells dos vellets, Simeó i Anna, que acolliren Jesús, celebrem la jornada de la Vida Consagrada. Alhora, és també diada assenyalada per als membres de Vida Creixent, per als avis i la gent gran, i per a les viudes, ja que Anna era viuda. També per als pares «practicants». Permeteu-me unes indicacions perquè aquesta festa ens estimuli a tots a viure la nostra vocació i estat de vida.

Pares practicants: l'expressió, ja popular, es refereix a aquells pares que compleixen amb la celebració de la Missa, principalment els diumenges i festes. L'evangelista té molt d'interès a repetir diverses vegades que els pares de Jesús són bons complidors de la llei jueva, de les seves pràctiques religioses. Avui diríem que són complidors, practicants habituals.

Cal fer un elogi dels pares practicants habituals, que participen a les celebracions i ho fan amb els seus fills. Ja sé que «practicant» significa més que la participació en les celebracions, però si no es dona aquesta pràctica les altres exigències seran més difícils. A més, cal estar convençuts de l'actuació salvífica de Déu a partir del compliment de les pràctiques cristianes.

Els ancians: Simeó i Anna, els dos ancians acollidors, han viscut, sofert, pregat i esperat, i per això poden descobrir en aquell infant la llum i la salvació. Hi ha llum i salvació per als qui l'esperen i la busquen de veritat.

Simeó i Anna són la imatge dels qui busquen, esperen i troben la llum i la pau; imatge dels qui han trobat llum, pau i salvació en Jesús i dels qui l'ofereixen –el presenten– als altres.

La figura de Simeó i Anna és un homenatge a totes les persones grans que intenten ser bones i justes, que tenen l'Esperit, que donen gràcies perquè Jesús els porta pau, llum, i que el saben presentar i oferir a tothom, especialment als més petits. Penso en els avis que avui sovint fan d'avis i de pares, no només com a cangurs, sinó en l'educació cristiana. Els dono gràcies pel seu testimoni i els encoratjo a no desanimar-se en aquesta tasca, malgrat el poc agraïment que puguin rebre [...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema