Les persones amb baixa autoestima poden acabar enamorant-se d'un nòvio imaginari creat a mida de l'usuari per una app per suplir la falta d'una parella real, adverteixen els experts. Plataformes com Invisible Boyfriend o Invisible Girlfriend permeten crear la parella ideal, escollir el seu nom i aspecte i crear la seva personalitat a partir dels gustos de l'usuari. Es pot dissenyar la parella ideal escollint la seva edat, gustos personals, aficions, defectes, fotografies i fins i tot crear una història sobre com es van conèixer i com va començar a sorgir l'amor.

El perfil d'usuari d'aquestes plataformes és el d'algú amb una «incapacitat puntual o duradora per començar una relació amorosa real, que té por del fracàs i frustracions acumulades o baixa autoestima, i que pot acabar enamorant-se del personatge creat», afirma la professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Mireia Cabero.

L'experta considera que la confiança en un mateix «només s'aconsegueix en la pràctica real i no en la virtual» i per tant aquestes aplicacions «no són un bon entrenament per a cites futures». «Les relacions sentimentals virtuals creen dependència», afirma la psicòloga especialista en teràpia sexual i de parella Mati Segura, que des de l'any 2002 tracta les relacions de parella. «Xatejar ens permet sentir que tenim amors idíl·lics, no ens obliga a implicar-nos i ens permet tenir un espai propi que ens produeix satisfacció», comenta Segura, amb la qual cosa «es converteix en una vàlvula d'escapament».

Un autoengany fet a mida

Les trobades virtuals desperten emocions tan intenses en l'usuari com si la trobada fos real, manté l'experta. Les app que creen la mitja taronja imaginària perfecta també «poden ser una sortida per a la gent que pateix pressió social pel fet de no tenir parella», diu Cabero. «Es tracta d'un autoengany», sentencia l'experta, que explica que cal aprendre a acceptar i relativitzar el fet de ser diferent de l'estàndard social.

Algunes d'aquestes aplicacions es nodreixen de la informació que l'usuari dona quan accepta les clàusules del contracte d'ús dels seus comptes de Facebook, Twitter, Spotify o recerques a Google. «Amb la informació personal que es mou a internet sobre nosaltres es poden conèixer molt bé nostres gustos i caràcter», afirma el professor d'Informàtica de la UOC Antoni Pérez.