Equips d'investigació de diverses universitats espanyoles participen en el desenvolupament de la targeta de calibratge d'una de les càmeres que portarà el nou vehicle científic que pretén enviar la NASA a Mart el 2020 per explorar la seva superfície i buscar restes de vida actual o passada. Aquesta targeta de calibratge, una placa d'aproximadament 12 per 12 centímetres, està sent construïda a Elgoibar (Guipúscoa) per AVS, una empresa que «ha aconseguit millorar» l'acord que exigia l'agència espacial nord-americana, segons ha explicat el catedràtic de Química Analítica a la Universitat del País Basc Juan Manuel Madariaga, que dirigeix l'equip investigador basc. En el projecte, que es va iniciar el 2015, hi participen també investigadors de les universitats de Valladolid, Màlaga i la Complutense de Madrid.
Denominada Supercam i disposada per col·locar-se en la roda posterior dreta del vehicle, l'eina serà una de les vuit que s'utilitzin per analitzar el sòl marcià, en aquest cas amb l'objectiu de «buscar evidències experimentals que indiquin fases minerals produïdes per la presència del aigua o de vida a nivell microscòpic».
El «calibratge creuat»
Aquesta potent càmera constarà de «cinc tècniques analítiques diferents», que treballaran conjuntament per arribar a una conclusió final sobre la mostra en qüestió: a aquest procés se'l denomina «calibratge creuat». Es tracta d'una tècnica «innovadora, fins i tot per a les empleades a la Terra», que Madariaga considera que ha estat «la gran aportació de l'equip espanyol» al concurs que va obrir la NASA el 2014 i al qual es van presentar 68 instruments diferents de tot el món.
Aquest concepte de «calibratge creuat» permetrà «no només donar la informació elemental, que és el que està fent la càmera ChemCam, instal·lada al Curiosity, sinó anar més enllà i donar la composició de cadascuna de les fases minerals de les mostres que s'analitzin. S'amplia la informació una barbaritat», declara. Ja s'ha previst tota possible contingència per al moment de l'aterratge, en què el vehicle «es deixarà anar a una alçada de dos metres» a la superfície marciana.
