El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar ahir el projecte de llei de voluntats digitals, una norma per regular la vida digital de les persones mortes. L'Executiu va destacar que es tracta d'un nou marc legal que reconeix el valor patrimonial de la petjada digital i, per això, permet la designació d'un hereu digital, que quedi explícitament manifest al testament. Aquest hereu serà l'encarregat d'administrar tots els comptes i continguts del difunt a la xarxa, d'acord amb la seva voluntat.
En la roda de premsa posterior al Consell de Govern, Carles Mundó va subratllar que amb aquesta llei el Govern vol «apoderar» els hereus digitals «perquè puguin gestionar aquest patrimoni digital i complir amb les voluntats que en vida hagin establert». Així mateix, Mundó va recordar que la llei estableix l'obligació que tenen els pares d'actuar i protegir els menors d'un ús inapropiat dels continguts digitals.
Aquest projecte de llei de voluntats digitals adapta les normes sobre successions del dret civil català a l'expansió de les noves tecnologies i a l'aparició de noves formes de patrimoni que, fins ara, no estaven previstes. Així, es tracta d'una norma és pionera a tot l'Estat, segons el conseller de Justícia.
Mundó va detallar que la llei de voluntats digitals incorpora determinats conceptes al Codi Civil català com el patrimoni digital, l'hereu digital, les voluntats digitals i el testament digital. Segons el conseller, el Govern ha treballat per «assegurar» que un hereu pugui gestionar el patrimoni digital d'una persona que ha mort o ha estat declarada incapacitada, pugui gestionar el seu patrimoni digital.
Entre els actius d'una herència digital, el projecte de llei hi distingeix les comunicacions electròniques, els comptes de xarxes socials, l'emmagatzematge d'arxius al núvol; o els béns, serveis i dominis adquirits per la persona traspassada. L'hereu digital també es farà càrrec de la titularitat dels comptes i dels continguts a Internet si el seu titular és declarat incapaç.
Protecció per als menors
La presència dels menors a les xarxes socials també ha superat l'actual marc normatiu. Així, el Govern recorda que un mal ús d'internet suposa riscos evidents i pot comportar greus perjudicis i, en canvi, els pares es poden trobar indefensos, mancats d'instruments ràpids i efectius per protegir els seus fills.
En aquest sentit, la normativa reconeix que els pares tenen el dret i l'obligació d'actuar per evitar aquest ús inapropiat i per prevenir-ne els danys que pot provocar. Per tant, en casos de falta d'entesa amb els fills, la llei facultarà els pares per adreçar-se a la justícia i facilitarà tot el procés perquè els prestadors de serveis digitals retirin imatges, comentaris i, fins tot, l'accés als comptes.
El Govern també ha previst la creació d'un registre de voluntats digitals, adreçat sobretot a les persones joves, que no han fet testament perquè no tenen patrimoni. El registre, que dependrà del Departament de Justícia, permetrà la designació telemàtica de l'hereu digital des de qualsevol ordinador, si es disposa de signatura electrònica.
Davant els prestadors de serveis, la inscripció al Registre de voluntats digitals tindrà el mateix valor que el testament. En cas que el testament i el registre incloguin voluntats diferents, sempre prevaldrà el testament.
