Un equip internacional de científics ha descobert proves d'un dels primers assentaments de l'home modern (Homo sapiens) fora d'Àfrica, fet que reforça la teoria que l'ocupació d'Europa en el Paleolític Superior es va dur a terme des de diversos focus i no des d'un únic punt com es pensava.

Els investigadors, entre ells científics de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), de la Fundació Atapuerca i del Museu Nacional de Ciències Naturals, han trobat eines de pedra d'entre 36.000 i 54.000 anys d'antiguitat a la cova de Kaldar, a les muntanyes Zagros d'Iran.

Aquestes restes presenten característiques pròpies del Paleolític Superior i són, per tant, les primeres evidències culturals de l'existència de l'home modern fora d'Àfrica, i una prova sòlida que l'ocupació d'Europa no es va originar en un sol punt, segons l'estudi publicat a Scientific Reports.

Fins ara, la hipòtesi més recolzada és que l'home modern va colonitzar Europa per la costa mediterrània (des d'Egipte i Israel cap a Jordània, el Líban, Síria i Turquia i d'aquí a l'oest) però aquesta troballa reforça la idea que «la colonització no va ser tan senzilla, sinó que es va produir en mosaic, des de diversos focus, al Pròxim Orient com Egipte, Israel, Aràbia, Iran, etc», explica el codirector de l'estudi i investigador de l'IPHES Andreu Ollé.

«Els humans moderns (Homo sapiens sapiens) van sorgir a l'Àfrica fa uns 200.000 anys (principalment a l'est del continent) i la seva primera presència a les portes de l'Àfrica, a Israel, és de fa uns 100.000 anys», precisa.

No obstant això, la pista d'aquests homes es perd i no tornen a aparèixer fins fa uns 60.000 o 50.000 anys, en jaciments de la península Aràbiga. Per tant, les proves de datació de l'estudi situen «molt clarament» la regió de Zagros entre els llocs més antics ocupats per l'home modern a Àsia.