Sí, sí. Els miracles de rodalies. Com els trens de rodalies, de petita distància, aquells que no cobreixen grans espais, solemnes i de luxe. Jo vull dir els miracles de cada dia, aquelles imperceptibles meravelles del meu plàtan que rebrota, de puntetes, en botons vermellosos o petites fulles que semblen vestidets de criatures. Un sol arbre és un anunci universal. Tot s'opera en silenci.
Normalment, el silenci és la llei vital de la naturalesa. Qui li ha dit a la saba de tornar a envair el meu plàtan de manera que van traient el cap fulles menudes que semblaran, de grans, la bandera del Canadà? Un sol arbre també entén el problema del CO2 que tant preocupa el nostre món. La natura no sap que l'home és un misteri. Però l'home viu com si la natura no ho fos. El Salm 19 no té problema a cridar la seva estupefacció quan diu: «El cel parla de la glòria de Déu. L'estelada anuncia l'obra de les seves mans. Els dies, l'un a l'altre es transmeten el missatge, l'una a l'altre se'l revelen les nits. Silenciosament, sense paraules, sense que ningú els senti la veu, la seva crida s'escampa a tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món».
L'Església, durant aquest temps de Quaresma, sense deixar d'influir amb eficàcia sobre totes les «perifèries» de pobresa o de dolor que se'ns presentin, ens recomana una cura de silenci . Ella sap que vivim en un món en què no se'ns dóna gaire temps per pensar.
Aquesta setmana, el Papa llançava arreu una consigna que el nostre món, que observa amb realisme i esperança, li ha inspirat: «Tracteu la Bíblia com el mòbil... Que els fidels portin sempre a sobre una Bíblia - o uns Evangelis en edició de butxaca - per llegir-la sovint, en qualsevol moment del dia».
El meu arbre m'ha ensenyat el camí del silenci per entendre l'acció de Déu. L'Evangeli em diu a cada instant com es transforma el cor.
