ensant, pregant, col·laborant i animant els nostres seminaristes... desitjaria que molts nois escoltessin i confiessin en aquesta expressió de vida, definició que moltes vegades d'una manera o altra he sentit, des de molt petit, de llavis de capellans. Desitjaria que molts nois escoltessin els comentaris de moltes persones, sovint fets en veu baixa, quan ha mort un capellà que ha servit la seva parròquia, el seu poble o vila, el seu barri, i ho ha fet amb amor, generositat, esperit de servei, acollint i ajudant tothom, preocupant-se dels qui sofreixen per les ferides de la vida: des de les celebracions dels sagraments, actes de pietat, catequesi, grups parroquials, servei al lleure dels infants, impulsant Càritas per als més desfavorits, fins a estimular i afavorir la cultura i les tradicions del poble. Aquests valoracions, malauradament, el capellà mateix no les sent quan és viu, però sí que les sentim a dir quan mor o quan és traslladat a una nova parròquia.

-La pregària personal i de tots junts. Aparentment no fem res, llegim l'evangeli, un salm, fem silenci, encomanem a Déu preocupacions i neguits. I aleshores una paraula pot ressonar molt a dins nostre, fent-nos millors, animant-nos, donant-nos força. És el pas o la presència de Déu que transfigura la nostra vida.

-També, i especialment, l'Eucaristia. Hi participem potser pensant en les qüestions que ens preocupen, en situacions de goig o de dolor... i experimentem que nosaltres mateixos quedem renovats i amb força per afrontar el que calgui

Desitjaria que molts nois escoltessin les comissions de les parròquies que em visiten i que em demanen un capellà per a la seva parròquia que hi pugui dedicar més temps, perquè avui molts mossens han d'assumir la responsabilitat de dues, tres o més -fins a 12-comunitats parroquials. Tanmateix, desitjaria que escoltessin la meva resposta: no tinc més capellans. En el nostre equip juga tothom, fins els més grans i lesionats. I no tinc banqueta de reserva.

Desitjaria que molts nois escoltessin la proposta de Jesús: «Et necessito! Sí, et necessito, perquè em fa falta la teva paraula per parlar, els ulls per contemplar, les teves mans per acompanyar, perdonar, acaronar, beneir, aixecar, conduir, treballar per la salvació de cada persona»

[extret del Full Parroquial].