Fa 400.000 anys, els homes de la serra d'Atapuerca, a l'actual província de Burgos, ja es coordinaven per caçar en grup i conduir les seves preses fins a un lloc on eren acorralades, caçades i processades, un comportament altament complex que fins ara es considerava exclusiu de l'home modern. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi publicat en el Journal of Human Evolution, realitzat per investigadors de la Universitat Complutense (UCM) i de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
L'estudi es basa en la gran concentració d'ossos de bisó (uns 23.000) trobats al jaciment de Gran Dolina (Atapuerca), una prova que els neandertals primitius del Plistocè Mitjà que poblaven la zona ja practicaven la caça comunal de ramats.
«Fins ara es pensava que aquest comportament era exclusiu dels humans moderns, però nosaltres hem demostrat que fa 400.000 anys estava plenament desenvolupat. Els preneandertals de l'Avenc dels Ossos (Atapuerca), probables protagonistes d'aquesta acumulació, tenien les capacitats cognitives i el desenvolupament social necessari per aplicar aquest tipus d'estratègies de caça», assegura Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador de l'IPHES i autor principal del treball.
Per a John Speth, catedràtic emèrit d'arqueologia de la Universitat d'Ann Arbor, a Michigan, la troballa pot considerar-se «un dels descobriments de la dècada per a la prehistòria d'Euràsia», explica el IPHES en una nota. I és que, fins ara, no s'havia demostrat que els humans primitius d'Atapuerca fossin capaços de caçar en grup preses grans i àgils com el bisó, una activitat que requereix molta cooperació i coordinació.
Però a més, «els esforços cooperatius per matar a múltiples individus d'un animal tan gran com el bisó implica que els caçadors poden haver compartit carn entre els participants, insinuant novament un nivell de complexitat social que no s'havia demostrat prèviament durant un període de temps tan remot», matisa el catedràtic.
A més, l'estudi determina que el lloc on jeuen els ossos de bisó, podria haver estat empleada com lloc de matança i primer punt de processat de les carcasses. I és que els ossos mostren una representació molt esbiaixada de l'esquelet i al seu torn poc comú en els jaciments prehistòrics, ja que predominen els elements axials.
«En tractar-se de caces comunals amb gran quantitat de preses els homínids podien seleccionar les parts més riques en nutrients, com són les potes, i se les portaven als campaments deixant la zona axial a la mercè dels carronyers, els llops i les hienes», observa Rodríguez-Hidalgo.
Les llengües del bisó, un piscolabis
«Juntament amb aquestes restes es conserven, a més, una gran quantitat d'ossos hioide (situats sota la llengua) amb marques de tall, que significa que durant l'especejament de les preses els homínids van consumir les llengües dels bisons com a piscolabis o snack per ser riques en greix i proteïnes», afegeix l'investigador.
Finalment, la mateixa investigació determina que aquest tipus de caça es repetia estacionalment, és a dir, de manera puntual en uns moments de l'any, i que els preneandertals d'Atapuerca utilitzaven Dolina per capturar i matar els bisons al final de la primavera i a inicis de tardor, probablement seguint les migracions d'aquests animals.
