El dia que morí Pep Ventura era Dimecres Sant i l'enterraren l'endemà, Dijous Sant. Durant molts anys per Setmana Santa era prohibit tocar música. En Pep, quan veié arribar la fi dels seus dies, reuní els seus músics i els demanà que el dia de l'enterrament li toquessin la seva sardana Toc d'oració al cementiri, però no fou possible. Per tant, els músics l'acompanyaren amb els instruments sota el braç i el cap cot.

És per aquest motiu que el proper diumenge dia 26 a les 10 del matí i al Cementiri Municipal de Figueres es faran els honors a en Pep.

El contrabaixista Josep Quer, acompanyat de la cobla Els Rossinyolets, interpretarà un arranjament fet pel mestre Jaume Cristau sobre tres sardanes de Pep Ventura: Per tu ploro, Lo cant dels ocells i El pardal. El poeta figuerenc Pere Prada recitarà un poema seu. El pianista Pere Puig interpretarà el Rèquiem compost per Jaume Cristau, denominat 24 de març de 1875, dedicat al dia de la mort de Pep Ventura i hi hauran lectures de poemes a càrrec de membres de la Junta del Foment de la Sardana.

La Cobla Els Rossinyolets interpretarà la sardana Toc d'oració. A les 12 del migdia, a la plaça Tarradellas, davant el monument a Pep Ventura, s'interpretà una ballada de sardanes amb la cobla Els Rossinyolets.

ha mort franCesc

camps i comellas

Nasqué a Granollers el 28 de juny de 1934.

Fill de Pere Camps i Marsans, també músic. Les primeres lliçons musicals les rebé de Josep Maria Ruera, però la seva vinculació amb la sardana començà als 8 anys amb el mestre Martí Juliol, un dels components de la cobla del seu pare. Als 11 anys, quan la seva família es traslladà a Cassà de la Selva, comença a estudiar piano amb Pere Mercader i Terrades,

L'any 1953 marca un punt i a part en la seva vida. Té 18 anys, fa 8è de piano i obté la medalla d'or del Conservatori del Liceu de Barcelona. I d'altra banda, els Camps, pare i fill, ingressen a La Principal de Cassà. Hi actuà esporàdicament durant tres anys, a La Principal de Cassà, com a pianista-director i trombó, instrument que coneix per ensenyances de Modest Puig. Després del servei militar, arrodoní els seus estudis de piano i començà una sèrie de temporades com a pianista en diferents conjunts.

Després d'això fundà el conjunt Camps y su Ritmo i durant quatre anys es passa els estius tocant a Tossa de Mar i els hiverns a Suïssa. A continuació tocà setze anys amb el conjunt Els Supers, del qual va ser un dels fundadors i també director.

Al final dels 70, quan decaigué l'eufòria dels conjunts, tornà a la cobla, i a l'octubre de 1981 entrà a la Ciutat de Girona com a trombó, per malaltia de Pere Cortada. Passà després a segon fiscorn i el 1987, quan hi hagué canvis importants a la cobla, n'assumí les funcions de director.

També fou professor de piano (1981-1982) al Conservatori Isaac Albéniz, de Girona. El 1996, per jubilació, deixà la cobla. Va escriure més de 120 sardanes, de les que destaquem: El primer brot (tenia 15 anys), Als músics de Cassà, Pardals al niu, L'Aplec de Granollers, L'encís d'en Narcís, Cassà-Ciutat Pubilla...

Morí a Cassà, el passat dia 16.

Reposa en pau, amic.

aplec internacional

Un any més se celebrarà, els dies 30 de juny i 1 i 2 de juliol, l'Aplec Internacional de Sardanes i Grups Folklòrics de Catalunya, que enguany anirà fins a la República Txeca, a la població d'Ostrava, gairebé a 2.000 quilometres de distància.

Cal destacar que Figueres, com a Capital de la Sardana d'enguany, hi enviarà una gran ambaixada del seu patrimoni cultural, amb el gegant Pep Ventura i el Drac de la localitat.

L'Aplec oferirà tres jornades de cultura popular conjunta: ballades de sardanes, actuacions castelleres, gegants, concert espectacle de cor, orquestra i cobles de fusió i una nit de foc.

Hi participaran: la cobla Volta al Món, l'Àliga de Tàrrega, el Gegant Pep Ventura, el Drac de Figueres, els Capgrossos de Capellades, els castellers de la vila de Gràcia, la Federació de Balls de Diables de Barcelona, l'Esbart Xàldriga de Barcelona i els gegants de Veguers de Montblanc. En representació de la cultura Txeca hi seran: Chamber-Orquestra-Camerata, Janàcek, el grup folklòric Ensemble Hibina i el Choir of Ostrava.

L'Aplec, aquest any, a més, servirà d'escenari d'estrena i presentació de nous elements festius d'ADIFOLK, que es desvetllaran en aquestes diades.

L'empresa Viatges Fent Camí , de Barcelona organitza un viatge a l'Aplec Internacional d'enguany, del 27 de juny al 4 de juliol.

recordatori de la

reunió de les entitats

amb la csc

Malgrat que la setmana passada ja ho comentàrem, iterem avui, aquesta nota, car creiem que és molt important per a les entitats sardanistes i els invitem que hi assisteixin.

S'ha convocat a una reunió informativa territorial de la Confederació Sardanista de Catalunya per arribar a totes les entitats sardanistes del país. Ara és el torn de les entitats sardanistes de les comarques gironines.

La data i del lloc de la Confederació Sardanista de Catalunya serà el dissabte 25 de març, a les 16.30 h, al Centre Cívic Ter, al barri de Taialà (carrer de Can Sunyer, 46. 17007 - Girona), a tocar del Pavelló Municipal de Fontajau.

S'informarà sobre el règim de quotes, els passos que s'estan fent per declarar la Sardana Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i les tarifes de l'SGAE, entre altres.

premi teresa rebull

La Fira Mediterrània de Manresa manté el termini de rebre fins al proper divendres 31 de març projectes de producció musical en cultura popular i tradicional per al 2on Premi Teresa Rebull. Aquest Premi busca «donar suport a projectes musicals que trobin en els elements de la cultura popular i tradicional el seu eix creatiu».

El certamen atorga 5.000 ? i inclou una estada de creació oferta per l'Espai Marfà de l'Ajuntament de Girona i la Fundació Casa de la Música del Gironès. Això implica 32 hores d'estudi de gravació amb tècnic, en jornades de 8 hores; 4 dies de residència a La Mirona de Salt amb assistència tècnica, en jornades de 8 hores, i un màxim de 80 hores de bucs d'assaig.

Poden aspirar al Premi Teresa Rebull fundacions i associacions amb domicili social a Catalunya, així com empreses. És a dir, qualsevol entitat sardanista, sobretot cobles.

sardanes revesses

La sardana revessa és un modalitat singular que habitualment es practica en els concursos de colles. Les entitats acostumen a organitzar concursos de sardanes revesses. Un d'aquests concursos tindrà lloc el proper diumenge dia 26, a les 6 de la tarda a Olot, al local del Casal Marià, amb la participació de la cobla Ciutat de Girona i organitzat per l'Associació Cultural i Sardanista Flor de Fajol, d'Olot.