Sense llum no és possible la vida. Sabem que una de les formes de tortura o de càstig cruel a una persona és sotmetre-la durant temps a la foscor més absoluta. Tots tenim experiència que, si quedem a les fosques, per reprendre la majoria d'activitats necessitem alguna llum o quelcom que faci claror. A les palpentes és molt difícil encertar el camí que cal recórrer per arribar a bon terme en una cruïlla on conflueixen molts camins. Sense veure-hi, la vida normal es fa feixuga, i la persona necessita ajudes per moure's. Com a mínim necessita veure-hi amb els ulls dels altres.

El dia del nostre baptisme -d'infants- se'ns va entregar un ciri encès amb la flama del ciri de Pasqua, símbol de Jesús, mentre se'ns deia: «Rep la llum del Crist», per representar i demanar que aquesta llum ens il·lumini tota la vida. En el baptisme d'adults, quan aquests reben el ciri encès, se'ls diu: «Heu esdevingut llum en Crist. Camineu sempre com a fills de la llum...».

Quan renovem els compromisos del baptisme per Pasqua portem també un ciri encès a les nostres mans. En les celebracions, encenem uns ciris a l'altar, i tenim una llàntia davant del Santíssim. També ofrenem llànties enceses a la Mare de Déu i als sants per expressar la nostra pregària de petició o d'acció de gràcies. Fixem-nos que fins i tot en l'aspecte social, esportiu, musical... s'acostuma a encendre alguna bengala i, si cal, es fa servir la llum dels telèfons mòbils. Per circular per la carretera o necessitem llum del dia o els fars dels vehicles per fer el camí sense errors, i sense prendre mal... Tot plegat ens pot ajudar a entendre molt millor per què una de les afirmacions de Jesús és: «Jo sóc la llum del món».

Aquest quart diumenge de Quaresma proclamem l'evangeli de la guarició d'un cec de naixement, el procés d'aquell cec per reconèixer Jesús i creure-hi, quan els dirigents i altres negaven que el guaridor fos Jesús. L'afirmació el portarà a sofrir la marginació i a ser declarat «persona non grata», tot per ser testimoni de la seva experiència: hi veig gràcies a Jesús!

Algunes indicacions perquè creiem i estiguem convençuts que Jesucrist és qui ens fa veure clar.

-Cal ser conscients de les nostres pròpies dificultats per encertar el camí i orientar-nos entre tantes i tantes propostes de vida i de felicitat que rebem cada dia. Alhora, per afrontar les possibles foscors en el nostre procés com a creients [extret del Full Parroquial].