El papa Francesc va rebre ahir els líders de la Unió Europea en una audiència inèdita durant la qual va recordar que Europa té una identitat «multicultural» i va advertir del risc de «disgregació». El pontífex va rebre els mandataris -que celebraran avui a Roma el 60è aniversari de la signatura dels tractats fundacionals de la Unió Europea- a la Sala Regia del Vaticà, tot i que després es van traslladar a la Capella Sixtina.

Francesc va advertir de la necessitat de «fer front a les forces centrífugues», en referència a l'absència de la màxima representació del Regne Unit, país que properament iniciarà el seu procés d'abandonament de la Unió.

El papa argentí va advertir, en un discurs crític però sense els durs comentaris que ha fet en altres ocasions sobre la direcció que ha pres la Unió Europea en els darrers temps, dels riscos que pot tenir la «temptació de reduir els idearis fundaiconals de la Unió a les exigències productives, econòmiques i financeres».

Jorge Bergoglio va tornar a fer referència a la necessitat de mantenir els principis de solidaritat que va adoptar Europa després de la Segona Guerra Mundial i que els pares fundadors van materialitzar en la signatura dels tractats, l'any 1957 a Roma. El papa va avisar: «Europa no és un conjunt de normes per complir, o un manual de protocols a seguir». «Sovint s'oblida també l'altra gran conquesta fruig de la solidaritat impulsada el 25 de març de 1957: el temps de pau més llarg dels últims segles», va afegir.

Francesc va advertir el cos diplomàtic acreditat a la Santa Seu que «per a molts, la pau és en certa manera un bé que es dona per garantit, i així no és difícil que s'acabi considerant supèrflua». En canvi, va afegir, la pau «és un bé valuós i essencial».

El Papa també va apuntar que els 60 anys se solen considerar com una edat de «plena maduresa». En aquest sentit, creu que la Unió Europea «està cridada a fer un replantejament, a guarir els inevitables problemes que arriben amb els anys i a buscar noves vies per continuar amb el seu propi camí».

Tot i això, va considerar que la Unió Europea no té davant seu «una inevitable vellesa», sinó la possibilitat d'«una nova joventut». Però, segons va advertir, el seu èxit dependrà de la capacitat de treballar plegats.