També varen fer-se la foto -seria el 13 d'aquest mes de març- a Roma, després del discurs del papa Francesc, els líders del Parlament Europeu. Com es pot «llegir» aquesta notícia? No és una lectura política. El discurs del Papa és una magnífica intervenció . La foto ja diu el que és. I el discurs és solidari, interessat per resoldre coses, cristià d'aportació perquè cristianes són les arrels culturals de la història europea.
És innegable la varietat religiosa dels presents. Des de perspectives diferents hi havia un objectiu comú. No fou molt llarg el parlament del Papa. El varen interrompre catorze vegades amb aplaudiments. Catorze arrancades del cap i del cor. Catorze exultacions d'homes bregats que aspiraven a refer un ideal malmès per manca d'idees i potser de rectitud. Els aplaudiments no eren polítics sinó profundament humans . Aplaudir és més que aprovar. És més que un sí. El cos exulta amb un cert entusiasme i no té més llenguatge que fer fressa picant de mans.
Van picar de mans quan el Papa va lligar dignitat humana i treball, quan va denunciar les formes de convertir un ser humà en un bé de consum, quan va subratllar la manca d 'ideals i l'oblit de Déu que engendra violència, quan presentà la família com esperança de futur, quan digué que no es pot tolerar que milions de persones morin de fam, que el mar Mediterrani es converteixi en un gran cementiri, que ha arribat l'hora de construir junts Europa, quan afirmà la sacralitat de la persona humana. S'ha acabat el temps de tenir por de fer-se la foto amb algú que tingui l'Evangeli a les mans.
