Deu cries d'os van néixer al Pirineu durant l'any passat, una fita històrica des que van ser reintroduïts el 1996, amb la qual cosa ja són 31 els exemplars de plantígrads que habiten aquesta serralada, on han començat a despertar de la seva hibernació. Els tècnics de la Generalitat, que fan un radioseguiment dels ossos, han aconseguit prendre les primeres imatges de l'any dels exemplars, que s'han reclòs durant els mesos de fred i que aviat iniciaran la seva activitat més intensa. La majoria dels 31 ossos comptabilitzats al Pirineu viuen a la zona d'Aran i al Parc Natural de l'Alt Pirineu, on els tècnics continuen implementant el projecte europeu Piroslife de consolidació del futur de l'os bru.

Segons va informar la Generalitat, els sistemes de seguiment i control de la població d'ossos bruns ( Ursus arctos) al Pirineu català han detectat les últimes setmanes que ja han despertat de la seva hibernació.

Els 31 exemplars comptabilitzats són 5 mascles adults (Pyros, Goiat, Peludo, Esmolet, i Pepito) i 10 femelles adultes (Hvala -amb dues cries de segon any-, Bambou -amb dos de primer any-, Caramelles -amb dos de primer any-, Boavi -amb dos de primer any-, Caramellita -amb tres de segon any-, Plume -amb una de segon any-, Nheu -amb tres de primer any-, Fadeta -amb una cria de primer any-, i Patoune i una última ossa, sense nom, que no tenen cries.

Així, segons va destacar la Generalitat, el 2016 s'ha aconseguit «una fita històrica» entre la població d'ossos al Pirineu català des de la seva reintroducció, amb el naixement de 10 cries. Segons han pogut comprovar els biòlegs que treballen al Pirineu, Goiat ha hibernat durant 107 dies -del 28 de novembre del 2016 al 16 de març del 2017-. Durant aquests tres mesos i mig, l'os ha despertat diverses vegades i ha fet alguna sortida de no més de 100 metres de distància de la cova que ocupava, situada a la Vall de Varradòs (Aran), a més de 2.300 metres d'altitud, en una zona sense vegetació i totalment coberta per la neu.

La resta d'ossos es controlen a través del seguiment de les evidències que deixen al seu pas. El 2016, es van obtenir 809 dades a Catalunya, repartides en 205 mostres de pèls; 359 contactes fotogràfics amb sistemes automàtics de fotografia, amb 4.299 instantànies; 63 contactes de vídeo de sistemes automàtics, amb 358 gravacions; 47 observacions; 87 excrements; 3 evidències d'alimentació i 19 empremtes.