Birgit Weiler (Alemanya, 1958), germana missionera mèdica, és investigadora en qüestions d'ecologia integral, indígena i feminista. Porta anys treballant a Amèrica Llatina i aquesta setmana ha estat a Girona per oferir la xerrada Una conversió ecològica que és una revolució cultural, en el marc de l'Agenda Llatinoamericana.

El futur de l'Església es troba a Llatinoamèrica?

Sí, hi pot tenir futur, però ha obrir-se a les necessitats actuals de la gent. Li passa una mica el mateix que a Europa: costa arribar a la gent jove. Molts tenen els seus dubtes, o han crescut en famílies on la fe no ha estat transmesa en profunditat, i tenen preguntes crítiques cap a l'Església. Exigeixen que l'Església s'obri més a un diàleg, a altres visions? per buscar junts respostes a temes que preocupen a tota la humanitat: per exemple, com cuidar el planeta.

Agafant com a punt de partida l'encíclica Laudato si, què pot fer l'església per a l'ecologia?

Cuidar la terra, com ja es fa a diversos llocs de Llatinoamèrica, ha de ser una línia present en tota la pastoral. També és molt important com treballem a les escoles, instituts? s'ha de generar una sensibilitat respecte el medi ambient, i transmetre que la terra es troba en un estat crític. Reflexionar sobre què causa el canvi climàtic i què podem aportar cadascú de nosaltres per generar el canvi profund que necessitem.

Quin és aquest canvi?

Cal una cultura que no consisteixi en un consum desenfrenat, amb una economia que explota la terra més enllà del que es pot regenerar i que destrueix uns equilibris ecològics molts fins. Això provoca el risc que el canvi climàtic continuï accelerant-se. A Perú, per exemple, estem treballant en l'ús responsable de l'aigua a casa, a les institucions educatives, parròquies, comunitats? I cal treballar també amb les municipalitats, exigir-los que ajudin a sensibilitzar la gent. L'Església ha de compartir els valors i actituds de protecció cap a la vida i cap a la terra.

La mineria ha enverinat l'aigua?

Perú, igual que altres països d'Amèrica Llatina, pateix un impacte molt fort de l'explotació de minerals, petroli i gas. I a molts llocs hi ha conflictes seriosos per l'alta contaminació. Molts cops les empreses no compleixen els estàndards a nivell internacional. I molts cops, els estats i les empreses deixen les comunitats afectades fora de la presa de decisions. Això està passant a comunitats de l'Amazones, on hi ha un ecosistema molt ric però també molt fràgil. La Terra s'està degradant per la presència de megaprojectes que exploten la terra per guanyar tant petroli i gas com poden.

És optimista, de cara al futur?

Sí. La situació és crítica, però com a església compromesa amb els pobles indígenes, alguna cosa podem fer. Per exemple, hem acompanyat comunitats locals de Perú en un procés que s'anomena recurs d'ampara, que consisteix en què pobladors de zones indígenes afectats per les decisions dels governs puguin entrar una queixa judicial. I després d'un llarg procés, el jutge ha donat la raó a les comunitats. Ha reconegut que s'havia violat el seu dret a ser consultats. Això ens dona esperança.

El papa Francesc, com a líder mundial, pot jugar aquí un paper importantl?

Sí. Per exemple, el missatge que ens ha donat aquesta encíclica, Laudato Si, és un clar missatge que des de la fe cristiana hem de comprometre'ns a cuidar la Terra. La terra és un do que se'ns ha confiat, però no en som amos. I és en aquest moment crític que hem de compartir esforços amb tota la gent de bona voluntat, no només cristians. Gent d'altres religions i fins i tot aliances amb persones que no es consideren creients. S'ha de cuidar la terra i exigir una mineria i una explotació de petroli amb més responsabilitat ecològica i social. El papa recalca que estem en un moment clau de la història del planeta, i dona un missatge d'alè i esperança.