Científics d'Israel han desenvolupat una tècnica per detectar mines antipersona i altres tipus de municions enterrades amb un bacteri fluorescent, segons un estudi que publica la revista Nature. La investigació, liderada per la Universitat Hebrea de Jerusalem, ha aconseguit dissenyar «biosensors» capaços de detectar per control remot uns artefactes que cada any fereixen o maten entre 15.000 i 20.000 persones a tot el món, recorden els experts. Aquesta tècnica combina l'ús del làser i d'un bacteri fluorescent per elaborar un mapa amb la localització exacta de les mines o munició soterrada, de les quals s'estima que encara hi ha més de 100 milions en uns 70 països.

Fins a la data, assenyalen els investigadors, la seva detecció i desactivació presenta també un gran risc per a la integritat dels professionals, ja que recorren encara a procediments desenvolupats durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Aquest nou sistema, expliquen, aprofita les petites quantitats de vapors explosius que desprenen els artefactes enterrats i que s'acumulen prop de la superfície, les quals serveixen per marcar la seva localització exacta. A partir d'aquest fet, els experts van modificar les molècules de bacteris vius per aconseguir que, quan entren en contacte amb aquests vapors, emetin un senyal fluorescent que es registra i quantifica en una localització remota.

Per als seus experiments, els científics van encapsular els bacteris en petites caixes polimèriques i les van escampar per la superfície d'un camp minat amb artefactes explosius reals. A través d'un sistema d'escàner amb làser van aconseguir elaborar un mapa amb la localització de la mines, el que representa, destaquen, «la primera demostració d'una tècnica funcional de detecció de mines terrestres».

«Perquè això fos possible, vam haver de superar diversos reptes, com augmentar la sensibilitat i estabilitat del sensor del bacteri, millorar la velocitat d'exploració per cobrir grans àrees i fer l'aparell de escanejat més compacte per instal·lar en dispositius no tripulats o drones», explica Shimshon Belkin, de la Universitat Hebrea, mitjançant un comunicat.